El falcó de la reina (Falco eleonorae) amida fins a 38 cm, i per la taca negra de la cara recorda el falcó mostatxut (Falco subbuteo). Té la cua més llarga que els altres falcons, cosa que mostra l’exemplar de la fotografia, i la cera del bec d’un groc pàl·lid, quasi blanquinós, que ajuda a diferenciar-lo dels joves de falcó pelegrí (Falco peregrinus).
Jesús R, Jurado.
Fins fa pocs anys, el falcó de la reina era considerat molt rar a les contrades continentals dels Països Catalans, mentre que a les Balears i als Columbrets niava amb regularitat un bon nombre d’aquests ocells. Tanmateix, en el decurs de les tres darreres dècades, amb l’auge de l’ornitologia, aquest falcó ha estat citat en moltes ocasions, principalment a Catalunya, on el nombre d’ornitòlegs és considerablement més gran que en altres llocs; no obstant això, llevat de les Illes, continua essent un ocell escàs i ocasional. A Catalunya se n’han recollit més de 38 citacions, repartides de la manera següent: 2 la segona meitat d’abril, 11 el maig, 5 el juny, 2 el juliol, 9 l’agost, 7 el setembre, una l’octubre i una darrera citació, excepcionalment tardana, el novembre. D’aquestes citacions, 24 van ser fetes a la costa, 7 en indrets molt propers al litoral, 6 eren moderadament interiors i una interior. Si tenim present que, a les Balears, un de cada 4 falcons és de fase fosca i que, a Catalunya, sobre 19 citacions, 11 van ser d’individus de fase clara i 8 de fase fosca, hom pot suposar que hi ha una certa quantitat d’ocells de fase clara (teòricament 25) que passen desapercebuts perquè es confonen amb altres falcons. Totes les citacions efectuades a Catalunya són d’individus solitaris, llevat d’una de 2 exemplars.
Àrea de nidificació del falcó de la reina (Falco eleonorae) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
A la Catalunya Nord, el falcó de la reina és considerat com a visitant erràtic excepcional, si bé, sens dubte, s’hi deu presentar amb més freqüència, de la mateixa manera que apareix a la major part de la costa mediterrània occitana.
Al País Valencià passa quelcom de semblant, i són ben poques les citacions recollides: una l’abril, dues el maig, una el juny i una de diversos ocells l’agost, amb exemplars de totes dues fases de coloració. Indubtablement, aquest falcó deu ser tan o més abundant que a Catalunya i l’escassetat d’observacions cal relacionar-la amb el baix nombre d’ornitòlegs. Aquest falcó nidifica als Columbrets, entre 20 i 25 parelles, i a les Balears, solament, però, a les illes de Mallorca i Eivissa i als seus illots, especialment Cabrera, sa Dragonera, Vedrà i Tagomago. El darrer cens balear, dut a terme l’any 1981 a Mallorca i l’any 1983 a Eivissa, donà la xifra de 381-389 parelles, i s’estimà un total de 447-456 parelles nidificadores. El més sorprenent és l’augment poblacional que ha experimentat aquesta espècie, ja que el seu nombre gairebé s’ha duplicat respecte al cens efectuat l’any 1976. Les causes d’aquest increment són el cessament de la predació humana i la protecció legal de què gaudeixen a l’actualitat. A Menorca, el falcó de la reina era un ocell divagant molt rar (3 citacions fins a l’any 1978), mentre que avui és un visitant escàs, encara que regular, i que es pot veure entre el maig i l’octubre, principalment, però també el juliol, l’agost i el setembre, i del qual s’han recollit més de 34 citacions fins a l’any 1984. A Formentera no nia, encara que es poden veure exemplars, àdhuc en estols, procedents d’Eivissa.
El falcó de la reina es caracteritza per la seva reproducció tardana, relacionada amb la captura d’ocells en migració autumnal. Ponen de 2 a 3 ous cap al final de juliol, i l’octubre els joves falcons ja volen, i retornen cap als quarters d’hivernada al final de mes. A les Illes ocupen penya-segats calcaris al costat de la mar, nien a les escletxes i els forats i es veuen sovint per l’interior, cercant insectes voladors i petits ocells.