Resultats de la cerca
Es mostren 8083 resultats
Ernesto Halffter Escriche
Música
Compositor castellà.
Vida Germà de Rodolfo Halffter , rebé les primeres lliçons de la seva mare i, més tard, de Francisco Esbrí i Fernando Ember La composició dels Crepúsculos 1908 meresqué l’interès d’Adolfo Salazar, que el posà en contacte amb Manuel de Falla, amb qui estudià a Granada i mantingué una relació que perdurà fins a la mort del mestre El 1925 compongué Sinfonietta , que li valgué el Premio Nacional de música d’aquell any Aquesta obra, a vegades, ha estat considerada el símbol d’una nova generació de compositors coneguda com a Generació del 27, que pren el nom de la generació de poetes equivalent…
Jacinto Guerrero y Torres
Música
Compositor castellà.
Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los gavilanes 1923, El…
Tomás Gómez
Música
Teòric castellà.
Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació mensural i digitació per a la…
Domingo Julio Gómez García
Música
Compositor castellà.
Rebé la primera formació musical del seu pare i el 1899 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble de T Bretón i E Serrano Parallelament als seus estudis musicals estudià història a la Universitat Central de Madrid El 1908 escriví les seves primeres obres, entre les quals destaquen les sarsueles La venganza de Nelet i La gloria del inventor , aquesta darrera estrenada el 1909 Entre el 1911 i el 1913 fou director del Museu Arqueològic de Toledo i el 1915 ocupà el càrrec de bibliotecari del Conservatori de Música a Madrid, fins el 1956 Al llarg de tots aquests anys exercí, a…
Manuel Patricio García
Música
Baríton castellà.
Fill de Manuel García, fou un dels primers que realitzaren investigacions científiques sobre la laringe i les cordes vocals Estudià cant a Nàpols amb el seu pare, NA Zingarelli i G Ansani, i el 1820 ingressà al Conservatori de Música de París Debutà el 1825, a Nova York, amb El barber de Sevilla , de G Rossini La premsa francesa, tot i que li reconegué qualitats, no li veié els dots del seu pare, raó per la qual abandonà la música i es dedicà a la medicina Després d’una sèrie de conflictes amb el seu progenitor, ingressà a l’exèrcit i marxà a Algèria Fou durant la seva època de metge militar…
Juan García de Basurto
Música
Compositor castellà.
El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Távera…
Gabriel Gálvez
Música
Compositor castellà.
Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que serví com a…
Juan Fernández de Madrid
Música
Compositor castellà.
Sembla que fou cantor a la capella reial de Ferran II de Catalunya-Aragó cap al 1479 És un dels compositors representat al Cancionero Musical de Palacio La major part de les seves obres en aquest recull segueixen l’esquema de la cançó, això prova el fet que segurament fou un dels compositors de la generació més antiga de tots els citats Les seves composicions s’inclinen per la forma del villancico També li són atribuïdes obres litúrgiques, algunes presents en manuscrits conservats fora de la Península Ibèrica, com el Chigi Codex de la Biblioteca Vaticana, on figura un Asperges me a quatre…
Juan de Esquivel Barahona
Música
Compositor castellà.
Es formà com a nen cantor a la catedral de la seva ciutat natal, i entre el 1581 i el 1585 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Oviedo Després de recórrer altres destins, el 1608 passà a ocupar el magisteri de la catedral de Ciudad Rodrigo, on es mantingué actiu fins a la seva mort En aquesta seu es beneficià de la protecció del bisbe Pedro Ponce de León, que sufragà les despeses de l’edició de tres reculls d’obres de polifonia litúrgica Missarum liber primus Salamanca 1608, Motecta festorum et dominicarum Salamanca 1608 i Liber secundus psalmorum, hymnorum, magnificarum…
Cristóbal Escobar
Música
Teòric castellà.
Molt probablement estudià a la Universitat de Salamanca Fou l’autor del tractat Introducción muy breve de canto llano Salamanca, ~1490-91, la seva única obra coneguda Es tracta d’un dels primers tractats de cant pla difosos mitjançant la impremta L’obra, molt elemental, és de marcat caràcter didàctic i només ocupa vuit pàgines S’hi exposen, molt breument, els principals elements de la teoria i la pràctica del cant gregorià Escobar es basà per a la seva redacció en els criteris d’autoritats com Guido d’Arezzo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina