Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
Brasil 2014
Estat
Per un estret marge de vots, Dilma Rousseff va guanyar de nou les eleccions presidencials en segona volta © Roberto Stuckert Filho/PR El cicle electoral va ser la principal activitat de l’agenda política de l’any, que va culminar a l’octubre amb la celebració dels comicis per a la presidència del país, per a la renovació del poder legislatiu diputats i senadors i també per a elegir els governadors dels estats, una figura que té un pes molt important en el sistema polític federal del Brasil La tensió de la campanya va estar a l’altura de la importància política d’una elecció tan significativa…
Santa Maria de Vilanova de la Barca
Art romànic
Situació Detall del mur sud de la capçalera, amb una finestra de doble esqueixada ECSA-X Goñi Les ruïnes d’aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG108178 Per a anar a Vilanova de la Barca des de Lleida cal prendre la carretera C-1313 de Lleida a Balaguer CPO-XEC Història El poble de Vilanova de la Barca, dit també Vilanova de Castellpagès fins al segle XVIII, sembla que substituí el castell i nucli de Castello Pages La primera menció d’aquest indret és de l’…
solfeig
Música
Terme derivat de les síl·labes sol i fa (solfa) i per tant, en un origen, equivalent a solmització (derivat de les síl·labes sol i mi).
L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació de la…
Santa Agnès de Malanyanes (La Roca del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial que conserva a la nau i a la façana elements tardoromànics V Angulo Santa Agnès de Malanyanes és la parròquia del poble del mateix nom, situat al nord-est del terme municipal de la Roca del Vallès Mapa L37-15393 Situació 31TDG463065 L’accés a aquesta parròquia es fa per la carretera que va de la Roca a Cardedeu a l’altura del nucli de Santa Agnès cal prendre el quart carrer a la dreta i al cap d’uns cent metres es veu l’edifici VAG Història El poble de Malanyanes ja es troba esmentat en l’acta de consagració de Sant Sadurní de la Roca l’any 932 “Et ego…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…
Els centràrquids: perca americana i peix sol
Àrea de distribució del peix sol Lepomis gibbosus , en ratllat i de la perca americana Micropterus salmoides , en verd als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Els centràrquids formen una família de peixos exòtics, originaris de l’Amèrica del Nord, que coneixem a través de dues espècies que han estat introduïdes a les nostres aigües dolces i s’hi han estès àmpliament fins a fer-se uns elements ben populars de la nostra ictiofauna la perca americana o «black bass» Micropterus salmoides i del peix sol Lepomis gibbosus Són peixos de cos alt i comprimit, que tenen l’aleta dorsal…
taekwondo

Joel González, medalla d’or de taekwondo de menys de 58 kg als Jocs Olímpics de Londres (2012)
JUAN CARLOS CAPARRÓS
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa que permet utilitzar totes les parts del cos susceptibles de servir d’armes de defensa o d’atac, encara que en la competició només es poden emprar les mans i els peus.
Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…
rosset
Tecnologia
Instrument de l’ajustador mecànic que consisteix en una punta d’acer muntada sobre un suport que en permet regular l’altura i que, en ésser desplaçat sobre la superfície del marbre de traçar, fa que la punta assenyali sobre la peça a marcar una paral·lela a la dita superfície.
ball de bastons

Ball de Bastons (XX Festa Bastonera, Moià)
© C.I.C. - Moià
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d’acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos; aquests cops són donats alternant les mans i a altures diferents (a l’altura del cap, de les cames).
El ball de bastons representa un combat entre dos bàndols És conegut a diferents pobles d’Europa Països Baixos, Anglaterra i molt popular a Catalunya, on els bastons acostumen a ésser curts 40 cm i gruixuts 4 o 5 cm i on hom sap que existia al segle XVI Sembla tenir l’origen, o un precedent, en el ball d’espases ja practicat pels grecs en temps de Plató Rep també el nom de ball de bastonets , especialment quan els bastons són més lleugers i les figures del ball més simples
termosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre situada per damunt dels 80 km d’altura, en la qual hom observa un ràpid augment de la temperatura (de 1.100 a 1.650°C), tot i que en ésser la densitat de l’aire molt petita, també ho és la quantitat de calor que reté o condueix.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina