Resultats de la cerca
Es mostren 3907 resultats
Rosso Fiorentino

Àngel músic (c. 1515), de Rosso Fiorentino (Galeria dels Uffizi, Florència)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Battista di Iacopo, pintor italià.
Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants Vers 1524…
Susanne Linke
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa alemanya.
Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a presentar els…
Lady Gaga
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant i actriu nord-americana Stefani Joanne Angelina Germanotta.
De molt jove començà a compondre cançons, influïda per David Bowie , Freddie Mercury , Madonna i Michael Joseph Jackson , entre altres, i l’any 2004 ingressà a la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York, on estudià música El 2007 aconseguí el primer èxit amb un espectacle musical en què adoptà el seu nom artístic L’any 2008, després del single Just Dance , enregistrà el seu primer disc, The Fame , al qual seguí The Fame Monster 2009, que es convertiren en els discs més venuts arreu del món, i el 2011 publicà Born this Way Parallelament, i tant o més que els…
Les ceratofilàcies
Formen aquesta petita família un sol gènere i menys de deu espècies, herbes cosmopolites que viuen submergides a les aigües dolces i calmes Com altres fanerògames adaptades secundàriament a aquest medi, els Ceratophyllum són plantes sense rels, de tiges febles i ramificades que duen fulles dividides en segments molt fins, linears En aquest cas, les fulles es disposen, en nombre variable, en verticils bastant propers entre ells, i es bifurquen un o més cops L’aspecte general d’aquestes plantes resulta força gràcil, per la qual cosa hom les veu de vegades als aquaris Són vegetals monoics que…
Henri Frédéric Amiel
Literatura francesa
Escriptor suís de llengua francesa.
Estudià a Ginebra i a Berlín Fou professor d’estètica 1849 i filosofia 1854 a l’acadèmia —posteriorment universitat— de Ginebra Publicà traduccions, assaigs i reculls de poemes, però hom el recorda sobretot pels fragments coneguts del Diari íntim , que començà a escriure el 1847 després d’un primer intent el 1839 i que continuà regularment fins pocs dies abans de la seva mort Hi respon a les sollicitacions que el seu esperit rep d’arreu, trobant en cada lectura, cada feina i cada encontre d’una vida retreta, l’ocasió d’explorar uns punts de vista i de lliurar-se a l’exercitació d…
Daniel Freixes i Melero
Arquitectura
Arquitecte i interiorista.
Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica Superior d’…
Leo Bassi
Teatre
Actor nord-americà.
Nascut en una gira pels Estats Units en el si d’una família que fa 140 anys que es dedica al circ i les varietats De la mà del seu pare, que havia treballat amb Groucho Marx, Laurel & Hardy i Louis Armstrong, debutà a sis anys a Austràlia amb una pantomima d' Aladí i la llàntia meravellosa S'incorporà al xou familiar com a malabarista fins que, el 1975, inicià en solitari un eclèctic El circ més petit del món , que dugué per festivals internacionals d’arreu del món i amb què es guanyà una sòlida reputació pel seu estil personal de comèdia provocadora Entre els seus…
Orfeó de Sants
Música
Agrupació coral fundada el 1900 a la vila de Sants (Barcelona).
La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses orquestres i bandes…
Rosa Sabater i Parera
Rosa Sabater i Parera
© Fototeca.cat
Música
Pedagogia
Pianista i pedagoga.
Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excellí de manera especial en l’obra de F Mompou Igualment destacà com a intèrpret d…
,
Pere Pascual de Sans
Física
Físic.
Fill de Josep Pascual i Vila Es llicencià a la Universitat de Barcelona 1956 i es doctorà a la de Saragossa 1959 Completà la seva formació científica a la Universitat de Chicago 1961-62 i al CERN Fou membre de la Junta de Energía Nuclear a Madrid 1957-63 i catedràtic de física a la Universitat de València 1963-71 i a la de Barcelona 1971-2000 Es dedicà especialment a l’estudi dels constituents fonamentals de la matèria en el marc de disciplines com la mecànica quàntica o la teoria de partícules elementals Publicà nombrosos articles en revistes científiques d’arreu del món, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina