Resultats de la cerca

Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno 1955, Salmos al viento 1958, Claridad 1960, Algo sucede 1968, Bajo tolerancia 1973, Taller de Arquitectura 1977, Del tiempo y del olvido 1977, Palabras para Julia y otras canciones 1979, Los pasos del cazador 1980, Final de un adiós 1984, La noche le es propicia 1992 premi de la Crítica 1993 i Novíssima oda a Barcelona 1993, en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J Verdaguer, J Maragall, P Quart— …

Desenvolupament enciclopèdic Romangué sota la gestió i direcció del Servei de Publicacions de l’IEI i comptà amb el suport de la Diputació Provincial de Lleida i del CSIC Comptà amb les seccions següents història, historiografia, geografia, art, arqueologia, hagiografia, mariologia, dret, folklore, pedagogia, filologia, crítica literària, geologia, botànica i agricultura sempre referides a les terres lleidatanes El director i ànima de la revista durant els quaranta primers anys 1943-83 fou Josep Alfons Tarragó i Pleyan, secretari general de l’IEI 1942-77 En els seus darrers números s’edità en…

Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…

Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà esquerra, ho fa en…

Es doctorà en física a la Universitat d’Oxford Fou professor de la Universitat de Sussex 1967-82 i des del 1983 fou professor a la Universitat d’Illinois UIUC, a Urbana-Champaign Fou científic en cap des del 2023 de l’Institute for Condensed Matter Theory de la UIUC, i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Russa de Ciències, entre altres institucions internacionals Tingué la doble nacionalitat britànica i nord-americana Reconegut mundialment com un expert en física de baixes temperatures, al començament de la dècada del 1970 desenvolupà els treballs…

El 1958 fitxà per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà al Club Patí Vilanova 1963-67, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1964, 1966 i una Copa d’Espanya 1964, i al CH Mataró 1967-70, amb el qual el 1968 conquerí una Lliga i una Copa d’Espanya El 1970 tornà al Barça, equip amb què conquerí les dues primeres Copes d’Europa del club blaugrana 1973, 1974, a més d’una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Anà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1976-79, de primera divisió, amb el qual el 1977 pujà a la màxima categoria A continuació, jugà amb el Club Hoquei…

Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB i un…

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/64 La pausa de semifusa s’indica amb el signe ww Es tracta d’una figura poc utilitzada, tret de les composicions escrites en compassos on la unitat de temps és més curta que la negra, amb puntet o sense, o les que s’executen en tempo lent