Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
aixanti
Etnologia
Història
Individu d’un poble que ocupa les regions centrals de Ghana.
Establert a la Costa d’Or des del s XV, al final del s XVII un cap, Osei Tutu, aconseguí d’unir tots els aixantis sota la seva direcció i adoptà el títol d’aixantihene 1695-1725 D’aquesta manera formà el regne dels aixantis , el poder del qual es basà en la mineria i l’agricultura activitats pròpies de la nombrosa població esclava i en el comerç d’esclaus Els descendents d’Osei Tutu organitzaren políticament i militarment el regne El fort sentit nacionalista dels aixantis, llur riquesa manifestada en l’art refinat i l’existència d’una sèrie de governs intelligents, portaren aquest poble a…
Bernat de Boixadors
Història
Governador de Sardenya.
Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué diverses…
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat de primeres…
Sant Pere del Castell de Miralles (Vilajuïga)
Art romànic
El primer document conegut que fa referència a l’antic castell de Miralles és la primera donació feta pel magnat Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes, l’any 926 En el text, perdut, d’una donació feta a aquest monestir pel comte Gausfred l’any 945 anava inclosa la meitat del castell de Miralles Cal tenir en compte que el text menys antic que s’hi refereix, de l’any 1044, precisa que el comte Gausbert 915-931 ja havia donat unes vinyes d’aquest castell Es fa esment el castell de Miralles, amb la seva església de Sant Pere, l’any 974 en la donació feta pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló…
Sant Feliu de Cadins (Cabanes d'Empordà)
Art romànic
L’església de Sant Feliu de Cadins és poc més d’1 km a ponent de la vila de Cabanes Actualment serveix de pallissa al mas de Sant Feliu En un document de l’any 1595 els jurats de la ciutat de Girona declaraven que en temps molt antic Sant Feliu de Cadins fou un monestir fundat pels templers, afirmació que no ha pogut ésser confirmada Se sap del cert que al segle XII el monestir aixoplugava una comunitat de monges del Cister L’any 1169 el papa Alexandre III convertia Sant Feliu de Cadins de filial del convent de Valldemaria, a Maçanet de la Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu la primera…
Sant Iscle de Turbiàs (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la vescomtessa Sança a…
Sant Julià d’Unarre (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El lloc d’Unarre formava part de la jurisdicció de la Vall d’Àneu, i gaudia dels seus privilegis Són força les notícies del lloc en època romànica En la donació de la vila de Burgo al monestir de Sant Miquel de Cuixà de l’any 1046, s’esmenta com un dels límits del terme d’aquesta la vall Unar , identificable amb la vall d’Unarre La vila és esmentada l’any 1090, en què el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum que tenia a Unarre La comtessa Eslonça en el seu testament, datat cap al 1112, deixà a Santa Maria d’Àneu un home que tenia’ a Unarre L’any 1203, Ramon de Castellvell…
Sant Pere de Vilella (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’esment més antic del lloc de Vilella és del 920, en la donació que els habitants de Baén feren a favor del comte Ramon, de tots els seus alous Entre els límits d’aquests s’esmenta el coll de Vilella En el darrer quart del segle XI, en l’inventari de terres del terme de Balestui que formen l’alou del monestir de Gerri en aquesta vila, és diu “ que sunt ad ipsa Vilella ubi fuit primitus ipsa villa ” de Balestui Vilella es mantenia dins l’òrbita del monestir, però l’any 1144 fou recuperat pel comte Artau III, qui cinc anys més tard, el 1149, en la consagració de l’església del monestir de…
Tomba de la Galilea (Cardona)
Art romànic
Necròpoli Enterrament excavat a la roca del castell, descobert l’any 1962 en una campanya d’obres Aquesta foto fou obtinguda l’abril de 1962, poc abans que la tomba fos novament colgada J Boixadera En l’excellent marc arquitectònic que és el castell de Cardona sabem de l’existència d’un enterrament excavat a la roca El punt en concret on es va trobar és conegut amb dos noms diferents La Galilea o Els Porxos Pintats La seva descoberta data de l’any 1962, però no es donà a conèixer fins fa ben poc En el context d’un treball de recuperació de materials i documentació arqueològica en general,…
Sant Salvador de Durban (Sant Martí Sarroca)
Art romànic
Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina