Resultats de la cerca

Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a castellà d’…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O Parades et parures L’invention du corps de…

L’orde adoptà la regla del Cister, fou aprovat pel papa Alexandre III el 1164 i el 1187 s’afilià a l’abadia de Morimond Perduda Calatrava 1195, els cavallers de l’orde conqueriren la fortalesa de Salvatierra prop de Calzada de Calatrava, a Castella la Nova, on s’establiren i tocant a la qual fundaren posteriorment el convent i castell de Santa María la Real de Calatrava la Nueva, actualment arruïnat L’orde posseí enormes dominis, especialment al Campo de Calatrava , i assolí el període de màxima esplendor al s XIII Una branca femenina, fundada el 1219, ha perdurat fins a l’època…

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat Complutense, es doctorà el 1978, i posteriorment fou professor de química orgànica en aquesta universitat, amb estades a les de Constança Alemanya i Montpeller S’especialitzà en l’estudi dels mecanismes de reacció, sobre els quals publicà diversos treballs Membre del PSOE des del 1974, milità en la Federació Socialista Madrilenya El 1997 fou elegit membre de l’executiva i secretari de comunicació del partit L’any 2000 fou elegit membre del comitè federal Fou diputat des del 1982 i ocupà successivament els càrrecs de director del Gabinet…

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de…

Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266-85—, el qual perdé…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1983, és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor Autor de poemaris Insecticida , 1977 Simulacre , 1980, de l’assaig Freixura de porc o incitació a la intolerància 1983, reculls d’articles Un puput de cresta molla L'anticatalanisme a Mallorca noms, llinatges i fotografies , 1991 Mossegades , 1995 i de Conversa amb Gabriel Cañellas L'amo en Biel 2003, fou cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana APLEC a les Balears 1988 Ha protagonitzat accions de protesta,…

S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo,…

És centrat en una cova, on, segons la tradició, tingué lloc la cèlebre batalla de Covadonga , considerada el punt inicial de la reconquesta de la península Ibèrica El 718, Pelagi, al capdavant d’un grup d’asturs, inicià una rebellió contra els musulmans d’Al-Andalus, però hagué de refugiar-se a les muntanyes El 722 pogué vèncer un destacament sarraí a les ordres d’'Alqama La importància de la batalla és explicada exageradament per les cròniques cristianes del segle IX Alberdense i d’Alfons III, mentre que no és esmentada pels cronistes àrabs Posteriorment, hom ha concedit a la batalla un…