Resultats de la cerca
Es mostren 7390 resultats
Sant Macari d’Albano (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació…
Mare de Déu del Reguer (Estopanyà)
Art romànic
Als peus d’Estopanyà, vora la font de la Canal i la capçalera del Reguer, hom pot trobar el primitiu emplaçament d’aquesta església i veure’n els carreus reaprofitats en les parets dels horts Hi ha qui creu que fou un antic monestir, altres opinen que es tractava d’una església dels templers La seva fundació potser va estar relacionada amb el cavaller Galceran Erimany, ja que el testament consigna heretats al riu Reguard i al “mont de Sega” 1094 En l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII figura una terra a Sant Cristòfol d’Estopanyà que afrontava amb una terra de Santa Maria Es…
Sant Miquel de Magarrofes (Tor-la-ribera)
Art romànic
El petit nucli de Magarrofes, ara despoblat, es localitza entre Vilacarle i les Cases de Sant Aventí, al quilòmetre 4 de la carretera local Els alous comtals a l’indret foren adquirits pel monestir d’Ovarra l’any 1004 Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat que concedia a Ovarra el vilatge de Magarrofes El 1119 consta dins el domini jurisdiccional d’Ovarra El 1296 l’abat de Sant Victorià d’Assan concedí al priorat una part de les rendes de Magarrofes No es tenen notícies històriques de l’església del llogaret Es tracta d’una petita capella que…
Ṣafi al-Dīn
Música
Nom amb què és conegut el teòric musical àrab ’Abd al-Mu’min ibn Yῡsuf ibn Kaḥir al-Urmawῑ al-Baġdādῑ.
La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la proposta de divisió de l’octava en disset intervals També dissenyà nous…
Georg Joachim Joseph Hahn
Música
Compositor i teòric alemany.
Són escasses les dades que es tenen sobre la seva biografia, i sovint ha estat identificat amb un monjo benedictí actiu a Gegenbach Realitzà una important contribució a la teoria musical de l’època amb el tractat Der wohl unterwiesene General-Bass-Schüler 1751, la primera part del qual inclou els fonaments per a la interpretació dels instruments de tecla, així com els principis de la numeració del baix La segona part tracta dels acords sobre tots els graus de l’escala, les regles sobre les progressions i la preparació i resolució de les dissonàncies, entre altres qüestions Hahn…
Roland Barthes
Música
Filòsof i crític francès.
Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la…
Juan de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, germà d’Antonio de Cabezón.
Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu testament del 1564
mateixa
Música
Dansa que forma part de l’anomenat ball pagès mallorquí.
Es tracta d’un ball de parelles que en la seva forma actual sembla que és una derivació de la jota , bé que de moviment més suau i moderat Posseeix un metre ternari, i el cant -en forma de corrandes- apareix alternat amb la part instrumental Segons les zones, s’acompanya amb la tradicional formació constituïda per xeremies cornamusa, flabiol i tamborí, o bé amb altres instruments com el violí, el guitarrón , la guitarra, la bandúrria, el triangle i les castanyoles Les mateixes es ballen en sèries de dotze -per això s’utilitza sempre el nom en plural- tot combinant-se amb copeos…
Simó Pastor
Literatura catalana
Poeta.
És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics ,…
,
UNCTAD
Història
Sigla d’United Nations Conference on Trade and Development (‘Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament’), òrgan permanent de les Nacions Unides per a la negociació i l’adopció d’instruments jurídics multilaterals en l’àmbit del comerç internacional.
Fou creat el 1964 a impuls de l’economista argentí Raúl Prebisch i celebra sessions plenàries cada quatre anys Entre les qüestions que tracta l’UNCTAD es troben l’accés als mercats, les fluctuacions de preus dels productes bàsics, el finançament internacional del desenvolupament, etc A la conferència de Nova Delhi, el 1968, es definí com a objectiu que els països rics transferissin el 0,7% del PIB als països menys desenvolupats mitjançant una ajuda oficial al desenvolupament Les discussions al si de l’UNCTAD, amb clars enfrontaments entre països pobres i rics, han donat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina