Resultats de la cerca

Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…

El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de SantPere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població…

Situació Aspecte que ofereixen les seves ruïnes des del sector sud-est ECSA - A Roura A uns 2 km del poble del Tec, una mica enlairada sobre el marge, al costat mateix de la carretera D-44 i a mà esquerra, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Cecília, al costat sud-oriental del vessant del prominent puig de Coç, que és coronat per les restes de la torre de Coç 1116 m d’altitud, en terres del mas del mateix nom i damunt el fondal de la ribera de la Fou Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 25′ 5″ N - Long 2° 33′ 29″ E Per la carretera D-115, 7 km abans d’arribar a Prats de Molló, es troba el poble…

Situació Singular església, molt malmesa, que presideix el nucli despoblat de Buira ECSA - MÀ Font Aquesta església, actualment mig enrunada, centra el petit caseriu de Buira, despoblat Buira es troba a 1175 m, en un coster damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a la solana de la Mola Mapa 32-10213 Situació 31TCG132962 S’arriba al poble de Buira per una pista que surt del Pont de Suert, entre l’institut d’ensenyament secundari i les installacions d’ENHER JBP-MAF Història No es coneix cap referència històrica sobre aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Cristòfol de…

Situació Torre de planta circular, molt malmesa, que presidia aquest petit castell ECSA - J Bolòs El castell de Girbeta s’assenta en la summitat d’un esperó de la serra homònima, de forma cònica i excavat profundament per la Noguera Ribagorçana, a llevant, i pel barranc de les Ortigues, al sud-oest, en la seva confluència Mapa 32-12 289 Situació 31TCG089638 Si seguim la carretera que va de Benavarri cap a Vielha, poc abans de començar el revolt que hi ha abans d’arribar a la recta del Pont de Montanyana, surt una pista de terra que porta fins al poble de Girbeta Poc abans d’arribar-hi, s’ha…

Situació Sector oriental de la torre de planta circular que presidia el castell, l’única part que se n’ha conservat ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Llaguarres es localitzen al cim d’una cinglera de la serra del mateix nom, damunt del puig de Calbera 1 150 m d’altitud Aquest emplaçament proporciona a l’indret una visibilitat privilegiada en totes les direccions Mapa 31-11 250 Situació 31TBG916723 Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Benavarri a Llaguarres a tocar del quilòmetre 7, al Pla de la Dona, surt a mà dreta una pista de terra que al cap d’1 km, aproximadament,…

En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…

Situació Un aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, consistents en un pany de mur al costat de llevant R Viladés Força enlairada respecte a l’actual de Sant Jaume Es troba al mig de Faig i Branca i el Pla de la Lleona, i sota mateix del Pla del Calvari És al mig d’una costa, voltada de feixes que antigament hom devia conrear Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 18, 7 — y 71, 4 31 TDG 187714 El camí per a arribar a aquesta església és molt difícil i de mal aconsellar, puix que, a desgrat de…