Resultats de la cerca
Es mostren 92648 resultats
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
Altres esglésies de la diòcesi de Barcelona
Art gòtic
Detall de l’antiga capçalera de Sant Feliu de Sabadell, temple consagrat el 1488 ECSA - GSerra La diòcesi de Barcelona, a semblança de les altres diòcesis més meridionals del país o properes al mar, va conèixer al llarg de l’època del gòtic una etapa de construcció de noves esglésies parroquials, generalment damunt l’emplaçament d’antics temples romànics En primer lloc, des de l’inici del segle XIV, a la ciutat de Barcelona, que és sempre un punt obligatori de referència en tractar del gòtic català, s’aixecaren de bell nou les parròquies de Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor i Santa…
Sant Salvador dels Angles
Situació Escassos vestigis de la capçalera d’aquesta església, despullats dels seus paraments de pedra ben tallada, que foren reaprofitats per a construir l’església parroquial de Sant Miquel dels Angles ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest edifici, primitiva parròquia dels Angles, es troben en un camp, entre la carretera de Formiguera i el camí de Vallsera, a uns centenars de metres al NE del poble dels Angles, al lloc anomenat “Església Vella” Molts dels seus carreus foren reutilitzats per a construir l’actual església parroquial de Sant Miquel, neoromànica, que és al nucli antic del poble,…
Santa Maria de Merola (Puig-reig)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior del mur de ponent, amb una finestra en forma d’espitllera que insinua una creu R Viladés L’església es troba al sector sud-oest del terme, a la dreta de la riera de Merola, dalt un petit puig que es veu perfectament des de la casa Sobirana El redós d’aquestes ruïnes és ple de brossa i de bosc Un seguit de petites feixes abandonades la circumden Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 06,1 — y 44,6 31 TDG 061446 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem…
Sant Vicenç de Castellar del Riu
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis, avui completament capgirat i transformat amb un sobreaixecat, l’obertura de la porta d’entrada i una finestra, exemple eloqüent de fins a quin punt hom pot arribar a deformar un edifici RViladés El terme de Castellar del Riu es troba ja al límit amb el Solsonès, al sector meridional dels Rasos de Peguera I Sant Vicenç de Castellar es troba a la dreta de la riera dels Porxos o de Castellar, al vessant de l’aigua d’Ora, a l’extrem de ponent de Campllong i una mica apartada de les cases de Castellar del Riu Aquesta església figura situada en el mapa del…
Santa Magdalena de l’Astor (Pujalt)
Art romànic
Situació Vista des de la banda de ponent d’aquesta església, tradicional sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada prop de la carretera que uneix Pujalt amb l’Astor, un xic separada del nucli habitat estès a la banda meridional del terme Mapa 34-14361 Situació 31TCG695168 S’hi pot accedir tant des de Pujalt com per la carretera de Sant Guim, ja que la pista asfaltada que passa per l’Astor uneix Pujalt amb la carretera de Sant Guim FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor Només tingué…
Datació de l'origen dels nuclis cerdans
Art romànic
A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII…
Esglésies d’Osona anteriors al 1300
Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…
Bibliografia sobre l’art català. Arquitectura
Agnello, G L’architettura aragonese-catalana in Italia , Palerm, 1969 Alcolea i Gil, S El palau Moja Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII , Barcelona, 1987 Aliberch, R Las casas señoriales de Barcelona , Llibreria Dalmau, Barcelona, 1944 Alomar, G Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV , Barcelona, 1970 Amades, J Art popular la casa , La Neotípia, Barcelona, 1938 edició facsímil a Palma de Mallorca Arxiu de Tradicions Polulars/Olañeta, 1987 Badia i Homs, J Arquitectura medieval de l’Empordà , 3 vol Girona, 1977-1981 Bassegoda i Amigó, B El…
Pere Alsius i Torrent

Pere Alsius i Torrent
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Excursionisme
Arqueòleg, naturalista i historiador.
Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…
, , ,