Resultats de la cerca

Situació Vista general d’aquesta església, d’una gran senzillesa constructiva, amb la volta partida pel mig i en estat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església s’alça dalt d’un turó que voreja la carretera de Manresa a Calaf, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG796208 S’hi arriba fàcilment des de Calaf per la carretera de Manresa Poc després del quilòmetre 29, a mà dreta, hi ha el trencall on s’inicia el camí que, amb un curt recorregut, hi mena FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de…

La colònia Palà i la colònia Valls Esteve Valls i Pascual estava establert a Vilafruns, terme de Balsareny Bages, el 1862, on tenia 2340 pues de filar, 11 cardes i 50 telers mecànics Tot mogut per la força del Llobregat Hi treballaven 85 obrers i la inversió feta era de 378000 rals —18900 duros— El 1877 es constituirà la societat Esteve Valls i Companyia, formada per ell i el seu cosí Joan Palà i Valls Aquest era advocat, resident a Barcelona i propietari del Mas Palà, al terme de Castelladral, a la vora del riu Cardener i a prop del poble de Sant Salvador de Torroella Esteve Valls i Pascual…

Els bisbats Mapa del Bages amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé alguna notícia de llur existència A Benet Vegeu Esglésies del Bages anteriors al 1300 Una de les institucions bàsiques que sempre va darrera l’ocupació i organització d’un territori, és l’església Per tant, quan el comte Guifré endegà la repoblació del A la pàgina següent Conjunt de Coaner, el qual, pel fet de trobar-se en un sector que pertanyia al domini d’un altre comtat, no es vinculà al bisbat d’Osona foto Arxiu ECSA Ripollès, Osona, el Bages i…

Situació Una de les tombes excavades a la roca A Daura Aquest grup funerari es troba a l’indret on hi ha l’església romànica de Sant Pere de les Cigales Es tracta d’una vall enlairada que limita les comarques del Bages i del Berguedà, travessada pel camí que mena al mas l’Alzina, tot això dins el terme municipal de Navàs Long 1°49’25” - Lat 41°54’50” Necròpoli Com ja hem dit, prop de l’església de Sant Pere hi trobem algunes tombes obertes a la pedra Hi ha d’una banda l’enterrament situat a uns 100 m a llevant del santuari, excavat en un bloc isolat de pedra, sota una figuera Presenta forma…

Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…

El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior Lleida, 18 de juny de 1808 Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta Domingo Traggia, marquès d’El Palacio i li confià la direcció de la guerra imposà tributs i aixecà exèrcits per…

Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…

Varen collaborar d’altres entitats jurídiques catalanes per a revisar l’aplicació de la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, la filiació, la paternitat i l’empresa agrícola catalana Se celebrà el 1971 del 19 d’octubre al 18 de novembre, presidit per Francesc Condomines i Ignasi de Gispert, amb Lluís Puig i Ferriol com a secretari, amb assistència d’uns 500 congressistes Les sessions de treball tingueren lloc a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra Les conclusions entre les quals l’ús del català en la vida…

Aquestes eren integrades per 1 500 voluntaris de Lleida, comandats per Joan Baget, els sometents de Manresa i els d’Igualada —en menor nombre que en el primer combat pel fet de coincidir aquesta vegada amb el temps de la sega—, els terços de Cervera —una part dels quals era formada per dues companyies—, i encara 100 soldats més provinents de Lleida, del regiment suís de Wimpffen, vestits de paisà i amb barretina, i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt…

Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus,…