Resultats de la cerca

El poble d’Arànser és situat a la confluència del riu d’Arànser amb el torrent de la Verneda Una de les primeres notícies del seu castell, anomenat també Aran en la documentació, que vol dir “vall” en llengua basca, data del 19 de març de 1298, en què Pere d’Aragall reconegué que tenia en feu pel comte Roger Bernat de Foix els castells d’Ansovell, Queralt i Arànser Posteriorment, la senyoria del castell d’Arànser canvià de mans, ja que l’any 1312 el rei Sanç I de Mallorca va concedir a Arnau de Saga els…

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Valld’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’…

Situació L’església de Santa Eulària, que és la parroquial d’Arròs, es dreça a la banda oriental del poble, situat a 956 m d’altitud, estès a la riba dreta de la Garona, prop del junyent del riu de Varradòs, als vessants occidentals de la muntanya de Mariagata Mapa 148M781 Situació 31TCH168345 S’hi arriba fàcilment a través d’un brancal de curt recorregut, que sorgeix, a mà dreta, de la carretera N-230, després d’haver passat per Aubèrt i poc abans de trobar el trencall que mena a Vilamòs FJM-AMB Pica Pica baptismal conservada a l’interior…

Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Valld’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita…

La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Valld’…

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…

Culmina a 2780 m alt Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar al vessant meridional, els estanys de Tumeneia , a la capçalera de la Noguera de Tor

Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’insereix dins el grup de cases que, bo i formant una plaça, constitueixen el nucli poblacional de Betlan, petit poble situat a mà dreta de la Garona, en un indret enlairat respecte a la vall, emplaçat al centre de la comarca Mapa 148M781 Situació 31TCH189333 L’accés al poble es fa a través de la carretera N-230, d’on sorgeix, a mà dreta, prop d’Aubèrt, una pista asfaltada la qual, amb un recorregut d’1,5 km aproximadament, mena a Betlan…

Participà en la guerra d’Àfrica a partir del 1914 i en la repressió de la revolució asturiana del 1934 Estret collaborador del general Franco  en la insurrecció contra la Segona República Espanyola, fou un dels principals caps militars en la Guerra Civil Espanyola En la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte prop de 4000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936, que li valgué l’apellatiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre  1938, ordenà l’afusellament de centenars de presoners de…