Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
L’esquema
Educació
Síntesi de la informació Per tal que puguis comprendre qualsevol text que estudiïs, has de saber d’on parteixes, és a dir, has de fer un pont entre allò que saps i allò que vols aprendre Has de realitzar una elaboració prèvia que lligui la informació nova que estàs treballant amb els coneixements que has après prèviament Aquest lligam d’informacions et permetrà reforçar molt bé el teu aprenentatge i no oblidar la informació En aquest procés, l’aplicació de determinades tècniques d’aprenentatge i d’estudi, com l’ esquema , et pot ajudar a recollir i organitzar el que és més significatiu dels…
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
xiular
Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.
La presa d’apunts
Educació
Captació i comprensió de la informació El primer pas perquè el teu temps d’estudi sigui de qualitat i puguis fer un bon aprenentatge, és captar amb claredat i comprendre la informació que reps a l’escola, tant si es presenta de manera oral com si és escrita explicacions, xerrades, taules rodones, lectures Per tal d’aconseguir aquesta fita, has de superar una de les dificultats més importants del teu treball diari, que és mantenir l’atenció mentre el professor explica el tema o mentre estudies Arribar a tenir un control de l’atenció et permetrà fer una primera retenció dels continguts que cal…
Tudela
Tudela: plaça dels furs
© Laura Martínez Ajona
Municipi
Municipi de Navarra, País Basc.
Situat a la riba dreta de l’Ebre, a la confluència amb el Queiles, és el centre comercial de la Ribera Tudelana Té indústries derivades de l’agricultura conserves i de pinsos, cellulosa, arts gràfiques, etc Ciutat de fundació romana Tutela , la seva posició estratègica a les ribes de l’Ebre la convertí en un baluard de la frontera superior d’Al-Andalus durant els segles de dominació sarraïna segles VIII-XII Als segles VIII i IX estigué en mans de la família muladí dels Banū Qasī, i fins al segle XII, juntament amb Saragossa, Lleida i Tortosa, contribuí decisivament a contenir els progressos…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes (carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc.) i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques (tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc.), i també recipients per a contenir, transportar, etc., aigua i altres líquids (barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc.).
La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…
febre groga
La febre groga a Barcelona (1821), en un gravat francès del s XIX
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
selfactina

Selfactina a l’empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues parts, l’una…
Arsenio Martínez de Campos y Antón
Història
Militar
Militar.
Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…
revolta dels Forans
Història
Revolta que tingué lloc a Mallorca en 1450-53 per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Mallorca.
Aquests foren acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic consignació , etc La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa L’èxit inicial els féu assetjar la capital 26 de juliol- 1 d’agost de 1450, però a la fi foren rebutjats el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina