Resultats de la cerca
Es mostren 12340 resultats
manxa
Tecnologia
Instrument d’accionament manual que serveix per a fer vent, per a fornir aire.
Consisteix en una caixa que té dues cares rígides que poden acostar-se o allunyar-se, les restants essent flexibles, la qual, expandint-se i contraient-se alternativament, pren aire per un orifici o vàlvula i l’expelleix per un altre que és proveït de canó
Raymond Perry Ahlquist
Medicina
Farmacòleg i neuròleg nord-americà.
Descobrí l’existència de dos tipus de sinapsi diferents en el sistema nerviós vegetatiu, un en què predomina l’adrenalina com a neurotransmissor i l’altre en què predomina la isoprenalina Aquesta descoberta fou la base per als estudis posteriors sobre la transmissió dels estímuls nerviosos
Pere Garau i Canyelles
Construcció i obres públiques
Enginyer.
És autor del traçat del ferrocarril de Palma a Sóller Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona
Francesc Huguet Jordà
Rem
Remer.
Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona El 1934 fou campió d’Espanya i de Catalunya en outrigger de quatre i de vuit amb timoner i deu anys més tard, el 1944, fou campió d’Espanya altre cop en totes dues especialitats
esteganografia
Art i ciència d’escriure missatges ocults de tal manera que ningú, excepte l’emissor i els destinataris, sospiti de la seva existència.
El primer ús registrat del terme fou el 1499 com a títol d’un tractat de criptografia i esteganografia disfressat de llibre de màgia negra escrit per Johannes Trithemius Els seus orígens, però, remunten a l’any 440 aC, en què l’historiador Heròdot mencionà a les seves Històries com Demeratus escriví un missatge per alertar d’un possible atac a Grècia, escrivint-lo en una tauleta de fusta i la cobrí de cera Les tauletes de cera s’utilitzaven com a superfície d’escriptura reutilitzable Un altre exemple de l’ús de l’esteganografia fou practicat per Histiaeus, que rapava el cap dels…
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats…
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és…
Ramon de Vallbona
Cristianisme
Ermità i organitzador de l’eremitisme a serra la Llena i a Vallbona.
S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats,…
Sant Andreu d’Aguilar de Segarra
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc El lloc d’Aguilar és documentat des del 972 l’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant…
Melcior Juncà i Ferré
Música
Mestre de capella i compositor.
Vida Fill del músic de capella Jacint Juncà La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autor de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserven a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs, rosaris— En la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina