Resultats de la cerca
Es mostren 2480 resultats
Jordi Amorós i Ballester
Cinematografia
Director d’animació i humorista gràfic.
Vida S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm Cómics , 1971 i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats 1974, després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame Amb aquesta firma dirigí dos llargs Historias de amor y masacre 1975-78 estrenat el 1980 i Despertaferro El crit del foc 1987-88, i els curts El pájaro 1969 Gugú 1981, amb dibuixos de l’humorista…
Sojuz

Sojuz TMA-03M (2012)
© NASA
Astronàutica
Sèrie de vehicles espacials tripulats (per un, dos o tres cosmonautes), llançats per l’URSS d’ençà del 1967 i per la Federació Russa des del 1992.
Els Sojuz són constituïts per tres mòduls el de servei de forma cilíndrica, el de comandament de forma hemisfèrica i l' orbital de forma esfèrica Després d’un primer vol preliminar no tripulat 1966, el Sojuz 1 fou llançat per l’abril del 1967 i el seu tripulant, VV Komarov, morí en enredar-se el paracaigudes que frenava la nau Entre aquest llançament i el Sojuz 40 , llançat el 1981, es realitzaren 38 missions tripulades una de les quals fallà i mai no fou numerada i 3 no tripulades Cal esmentar les missions Sojuz 4 i Sojuz 5 primeria del 1969 en les quals, després d’un acoblament dels…
Joaquim Vancells i Vieta
Garbes amb la ciutat al fons (1920), oli sobre tela de Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…
música de Basilea
Música
Música desenvolupada a Basilea (Suïssa).
De la música a Basilea durant l’època romana i els segles immediatament posteriors, no se’n sap gairebé res Ja al segle XIII es documenten els noms d’alguns mestres, com ara Rudolf i Heinrich von Wyhlen, i al segle XIV hi ha notícia de l’existència d’un orgue a la catedral Basilea adoptà el protestantisme el 1529 però, en comparació amb altres llocs, no tingué un caràcter tan sever, de manera que l’orgue, en un primer temps prohibit durant els oficis religiosos, fou reintroduït de nou Les primeres dades sobre música profana són força tardanes no n’hi ha cap notícia fins al segle XVII L’…
El cap de Barbaria
El cap de Barbaria, amb l’antiga talaia i els alts penya-segats calcaris que el delimiten Ernest Costa El cap de Barbaria 29, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’extrem meridional de les Balears és constituït l’àrid i pedregós vèrtex sud-occidental de Formentera És el cap de Barbaria, o simplement el Cap dels formenterins Es tracta d’un altiplà elevat, que es correspon a la característica plataforma vindoboniana, que aflora també als migjorns de Mallorca i Menorca És la contrada menys habitada de l’illa, fenomen explicable per la pobresa dels seus sòls, molt pedregosos i…
Jaume Terradas i Serra

Jaume Terradas i Serra
Botànica
Botànic.
Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes ecològics del canvi global Fou l’…
còdec
Maquinari o programari, o una combinació d’ambdós, desenvolupat sobre la base d’unes fórmules matemàtiques que serveix per a la compressió o descompressió digital d’àudio i vídeo.
Normalment s’associa un tipus de format d’arxiu amb un còdec en particular, però en realitat un mateix format d’arxiu pot ésser que funcioni amb més d’un tipus de còdec La quantitat de còdecs d’àudio AC3, Ogg Vorbis i vídeo DivX, XviD que es poden trobar a l’actualitat és força gran Alguns dels formats més comuns de vídeo són Audio Video Interleave, amb l’extensió avi Moving Pictures Expert Group mpeg Quick Time mov RealVideo rm o ram Video CD o Super Video CD En el cas de l’àudio destaquen MP3 mp3, RealAudio ra, MIDI mid, o Windows Media wma El terme és l’acrònim de l’anglès compressor-…
nereidiformes
Helmintologia
Ordre de poliquets de la subclasse dels poliquets errants que inclou un gran nombre de famílies d’aspecte divers, amb el prostomi molt desenvolupat, proveït sovint d’apèndixs mandibulars.
Són tots marins, depredadors o fitòfags Hi ha unes quantes espècies planctòniques del gènere Tomopteris Molts d’aquests cucs són emprats com a esquer per a la pesca
antroposofia
Filosofia
Religió
Corrent teosòfic, desenvolupat pel filòsof austríac Rudolf Steiner, segons el qual hi ha un món espiritual que és accessible a les facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans.
Aquestes, que són independents dels sentits, poden ésser desenvolupades gràcies a l’estudi de la ‘ciència espiritual’ Per promoure aquest coneixement, Steiner creà el 1912 la Societat Antroposòfica
Automatically Programmed Tools
Electrònica i informàtica
Llenguatge emprat per a l’obtenció de programes de mecanització de peces en màquines-eina, mitjançant una computadora i desenvolupat pel Massachusetts Institute of Technology a partir del 1952.
L’APT és emprat per a treballs de comanda contínua i és especialment indicat per a realitzar la programació explícita de la trajectòria de l’eina de tall en els casos en què cal coordinar els moviments de la màquina segons diversos eixos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina