Resultats de la cerca

Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano

Rebé les primeres classes del seu pare, Jean Tapray, i probablement fou alumne d’un tal Monsieur Dancier, deixeble de D Scarlatti A partir del 1752 exercí les funcions de mâitre de musique a Dole, càrrec que abandonà el 1763 per anar a Besançon, on fou contractat d’organista El 1768 s’establí a París i aviat obtingué un cert reconeixement com a professor de clavicèmbal i piano Les seves qualitats com a intèrpret propiciaren el nomenament d’organista de l’École Royale Militaire el 1776 A més, també destacà com a solista en diverses aparicions al Concert Spirituel Del seu catàleg com a…

Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts Populaires, que…

La seva obra, breu i hermètica, anuncia les avantguardes del primer terç del segle XX Entre els músics que li eren contemporanis, només Claude Debussy, que compartia amb ell l’esperit d’innovació, s’interessà per la seva obra i en musicà tres poemes 1913 a més, el Prélude à l’après-midi d’un faune també s’inspira en el poema homònim de Mallarmé Posteriorment, musicaren poemes seus Maurice Ravel, Darius Milhaud i Henri Sauguet, entre d’altres L’obra de cambra amb recitació Hérodiade 1944, de Paul Hindemith, empra textos de Mallarmé, i la composició Pli selon Pli, ’Portrait de Mallarmé' 1962,…

Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-cinc vegades el…

La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música de l’Edat…

De família modesta i d’idees socialistes, començà a treballar de molt jove en oficis molt diversos, i el 1938 debutà com a cantant Durant la Segona Guerra Mundial feu carrera a París, on conegué el seu primer gran amor, Édith Piaf, que l’apadrinà musicalment Més tard, però, es casà amb l’actriu Simone Signoret Un cop consolidat com a cantant, inicià la carrera d’actor cinematogràfic amb èxits com El salari de la por HG Clouzot 1953 o Z C Costa-Gavras 1969 Políticament, Montand sempre es mostrà proper a les idees socialistes i d’esquerra, i en feu bandera en moltes de les seves cançons, cosa…

S’especialitzà en filosofia i estètica de la música i escriví diversos tractats Estètica i creació musical 1947, El temps musical 1949 i La interpretació creadora 1951, entre d’altres

Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…