Resultats de la cerca

Fou alumne de la Royal Academy of Music de Londres i feu estudis de matemàtiques a la Universitat de Cambridge Membre de diverses orquestres, com la Royal Philharmonic Orchestra 1968-78, la London Sinfonietta 1968-83 i l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields 1968-86, posteriorment inicià la seva carrera internacional com a solista, al llarg de la qual ha dut a terme nombrosos enregistraments discogràfics Ha compaginat la seva activitat com a director d’orquestra amb gires de concerts amb l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields a Àustria, Alemanya i Holanda Fou professor de la Guildhall School…

Estudià musicologia, piano i composició en diferents centres, com ara la Juilliard School de Nova York i les universitats de Texas a El Paso, Yale, Rochester i Harvard Fou professor a la Universitat de Texas 1941-43, 1946, al Westminster Choir College a Nova Jersey 1946-49 i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles 1949-90 Dedicà gran part dels seus esforços a estudiar la música a la Península Ibèrica i també a l’Amèrica precolonial i postcolonial, temes sobre els quals publicà nombroses obres Descobrí documents essencials per a la reconstrucció de la història de la música a…

Es formà com a membre del cor del King’s College de Cambridge 1953-56 i posteriorment amplià la seva formació a Roma 1957 i Milà 1958-59 i amb Gerhard Hüsch a la Munich Hochschule für Musik 1959-64 El 1971 debutà a Viena amb Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi Especialitzat en obres renaixentistes i barroques, especialment de Monteverdi, actuà arreu d’Europa Els seus enregistraments inclouen obres com L’Orfeo —del qual gravà dues versions—, Dido and Aeneas H Purcell i Billy Budd B Britten, entre d’altres Publicà diversos articles sobre interpretació i tècnica vocal del repertori barroc…

Estudià amb Mátyás Seiber 1944-48 Ensenyà al Morley College 1946-62, al Royal College of Music 1961-89, al King’s College de Londres 1966-71 i al Goldsmith’s College de la Universitat de Londres 1974-80 Del 1954 al 1965 fou director i clavecinista del London Cantata Ensemble La inspiració religiosa és la base de moltes de les seves obres, sobretot les escrites per a cor També compongué obres per a orquestra Variations , 1958 i per a grups de cambra El seu coneixement profund de la història de la música escriví un llibre sobre l’ensenyament de l’harmonia i diversos escrits sobre el segle XVI…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial…

Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les…

El seu pare era un músic alemany emigrat a Dinamarca Estudià amb Schall i Kuhnau, i en la seva joventut compongué una gran quantitat d’obres, que inclouen concerts per a violí i quartets de corda A divuit anys feu el seu debut oficial com a violinista Del 1829 al 1831 viatjà per Alemanya, França i Itàlia i entrà en contacte amb Cherubini i Spohr El 1834, Frøhlich fou nomenat kapellmeister de l’Òpera Reial Però la seva feble salut el forçà a renunciar el càrrec el 1844 i a deixar de compondre a partir del 1853 Les seves composicions són principalment instrumentals i la majoria s’…

Es diplomà a la Juilliard School el 1938 Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954 Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987 Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797 El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques Rebé nombrosos…

Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort Introduí l’ús del falset taḫnīī i de l' sforzando Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva extensió una…

Estudià música al King’s College de Cambridge i s’especialitzà en cant coral Aviat s’erigí com un dels directors joves més importants de la seva generació El 1962 fundà el Cor John Alldis, amb un extens repertori que comprèn obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies, tant de formes litúrgiques com operístiques, oratori i cantates, resseguibles a través d’una extensa producció discogràfica El 1966 fou contractat per a formar i dirigir el primer grup coral de l’Orquestra Simfònica de Londres, i posteriorment fou director del Cor Filharmònic de Londres 1969-82 També dirigí…