Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Banc d'Expansió Comercial (1958-1971)
La societat Viuda i Fills de Francesc Esplugas, SRC, un banc amb domicili i oficina a Capellades Anoia, es transformà en societat anònima el 31 de juny de 1958 amb la denominació de Banc d’Expansió Comercial Era el pas previ i indispensable per a la venda del negoci, que es produí al final del 1962 El grup comprador estava format per un conjunt d’homes de negocis i empresaris de Barcelona El promotor, Leandro Martínez Zurita, ocupà el càrrec de conseller delegat Amb el nou grup, el banc incrementà el capital i es llançà decididament a la captació de dipòsits, però amb un èxit relatiu El banc…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…
cúrling

Cartell anunciant les últimes jornades de la Lliga Catalana de cúrling de la temporada 2011-12
NET EC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern disputat sobre una pista rectangular de gel entre dos equips de quatre jugadors.
Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera al centre de la diana…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant…
imperi Britànic

Imperi Britànic
© fototeca.cat
Història
Conjunt de territoris colonials sota sobirania britànica, els quals des del 1917 començaren a ésser anomenats Commonwealth; aquesta denominació, però, no fou precisada fins a la conferència imperial del 1926 i, definitivament, a l’estatut de Westminster del 1931.
A la segona meitat del s XVI Anglaterra impulsà les seves expedicions comercials Muscovy Company, i durant el s XVII organitzà les grans companyies privilegiades capdavanteres de la colonització anglesa a l’Àsia, Amèrica del Nord i Àfrica British East India Company, 1600 Hudson's Bay Company, 1670 Royal African Company, 1672, etc La colonització anglesa, que, segons les teories mercantilistes del pacte colonial, aspirà més a establir bones bases comercials i estratègiques que no pas a incorporar amplis territoris, hagué de lluitar amb la competència francesa, holandesa, castellana i…
Johann Wenzel Anton Stamitz
Música
Compositor, violinista i professor alemany, d’origen txec (la forma original del seu cognom era Stamič).
Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…
música de l’Iran
Música
Música desenvolupada a l’Iran.
Pèrsia, que Rida Khān Pahlawī denominà Iran des del 1935, comprenia antigament diverses regions d’alta cultura amb ciutats molt antigues on vivien grups ètnics diferents, i separades les unes de les altres per estepes o deserts Abans de la conquesta d’aquest país pels musulmans, l’imperi sassànida s’estenia pels actuals territoris de l’Iran i l’Iraq Malgrat la seva arabització parcial, la conquesta islàmica de Pèrsia no sembla haver influït gaire en la cultura musical preislàmica, que assolí un alt nivell de desenvolupament durant el període sassànida 226-651 i, sobretot, durant el regnat de…
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…
Nicolau Eimeric
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filosofia
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…
, ,
Moçambic

Estat
Estat de l’Àfrica meridional que limita al N amb Tanzània, a l’E amb l’oceà Índic, al S amb Eswatini i la República de Sud-àfrica, a l’W amb Zimbàbue i Zàmbia i al NW amb Malawi; la capital és Maputo.
La geografia física El sector nord i nord-oest és el més accidentat, dominat per altiplans, amb altituds que sobrepassen els 2000 m massís de Manica amb els monts de Doó, 2420 m, i el Panga, 2320 m i la serra de Gorongosa Més al N hi ha les muntanyes de Maganja i serra de Namuli i el llac Malawi, pel centre del qual passa el límit nord-oest de l’estat amb el territori de Malawi Té una extensió de costa de 2795 km, retallada i rocallosa al N i baixa al S El clima presenta dues estacions una de càlida i plujosa, a l’època del monsó del nord, i una altra de fresca, que dura d’abril a setembre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina