Resultats de la cerca

Deixeble d’Alexandre Ribó, Josep Barberà i Enric Morera, fou sotsdirector de l’Orfeó Gracienc 1917-22 Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari 1920, i de la Revista Catalana de Música 1923 A Santiago de Cuba formà l’Orfeó Catalunya 1923, fundà i dirigí el Conservatori Cervera i, el 1930, l’Orquesta Sinfónica de Santiago de Cuba, de la qual fou el primer director Durant l’estada a l’illa nasqueren els seus fills Montserrat i  Marçal Des del 1931 residí novament a Barcelona, dedicat a l’ensenyament musical al Conservatori del Liceu…

Es formà a Llotja Fou soldat de la milícia nacional urbana 1811 i fou fet presoner pels francesos al setge de Tarragona Internat a Tournus, hi residí i hi pintà S'installà més tard a Lió el 1827 ja s’hi estava, on féu retrats en miniatura i formà nombrosos alumnes En una curta estada a Barcelona 1838-39, exposà a Llotja, però tornà a Lió, on del 1849 al 1851 presentà obres al Salon local Tornà definitivament a Barcelona el 1851 i guanyà una plaça de professor de pintura de flors a Llotja, càrrec que no arribà a ocupar Bon retratista, excellí també en la natura morta, especialment…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…

Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació del papa, rebé…

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05, i durant la Primera Guerra Mundial comandà un cos d’exèrcit Després de la Revolució de Febrer de 1917 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit Es declarà contrari a la revolució socialista d’octubre, fugí a la zona del Don i, amb Kornilov i Aleksejev, creà els exèrcits blancs, que comandà, a més dels exèrcits cosacs, després de la mort de Kornilov Lluità contra l’exèrcit roig per tot Ucraïna i Rússia central, i ocupà Khàrkiv, Kíev i Voronež El 1919 centralitzà tots els poders polítics i militars, la qual cosa provocà l’oposició d’alguns…

De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS…

Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat en sis volums els anys 1983-90, juntament amb clàssics de la filosofia Maquiavel i Hegel i de la literatura Eça de…

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín…

Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l’editorial Planeta i on s’establí fins a l’any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l’anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta i setanta, un fenomen que es caracteritzà per la difusió de joves autors llatinoamericans Cortázar, Vargas Llosa, Garcia Márquez, etc que saltaren a la fama internacional Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las…

Nen prodigi del piano, al desembre del 1894 debutà a la seva ciutat natal amb peces de Mozart, Schubert i Mendelssohn Estudià a Varsòvia amb A Rózycki i IJ Paderewski El violinista i director d'orquestra Joseph Joachim el sentí tocar el piano i es convertí en el seu mentor El 1898, amb 10 anys, per indicacions de Joachim, es traslladà a Berlín per a ampliar estudis de piano amb Karl Heinrich Barth —continuador de l'escola de Liszt—, i de composició amb Robert Kahn i Max Bruch El 1899 interpretà el Concert per a piano , KV 488, de WA Mozart amb J Joachim com a director i, el 1900, feu el seu…