Resultats de la cerca
Es mostren 3862 resultats
L’ubomir Panajotov Pipkov
Música
Compositor búlgar.
Es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1926 Posteriorment estudià a l’Escola Normal de Música de París 1926-32 amb P Dukas composició, N Boulanger història de la música i Y Léfébure piano De retorn a Bulgària, treballà com a director de cor a l’Òpera Nacional, on el 1944 aconseguí el càrrec de director L’any següent fou nomenat professor de cant a l’Acadèmia de Música de Sofia Fundà l’Associació de Música Contemporània 1933 i la Unió de Compositors Búlgars, i dirigí el festival Març Musical de Rússia Fou un dels representants més significatius de la seva generació Les seves primeres…
Petrus de Cruce
Música
Compositor i teòric francès o italià.
No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny…
Leonard B. Meyer
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic 1961-75 i cap de departament 1961-70 El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania Destacà en el terreny de la teoria de la música El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria…
Alexandre Ramos i Folqués
Historiografia catalana
Arqueòleg noucentista, advocat i director de l’Arxiu Històric d’Elx.
Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis…
Barbara Hendricks
Música
Soprano nord-americana.
Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el…
Escola Franckiana
Música
Grup de compositors francesos que estigueren sota la influència del mestratge, mai oficialitzat, de César Franck, i coneguts com la bande à Franck.
Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un criteri…
tren Decauville
Transports
Sistema francès de vies desmuntables i de fàcil trasllat per a petits transports ferroviaris eventuals, ideat per Paul Decauville (1846-1922).
L’ample de via és de 60 cm, i els carrils, en trams de 3 m de llargada, van fixament muntats damunt travesses de planxa de ferro acanalada, molt amples, per a permetre de collocar la via damunt el terreny sense necessitat del llit de grava habitual en les línies fixes Les agulles presenten la via desviada en corba de radi molt curt i hi ha accessoris per a maniobrar el petit material plaques giratòries, etc El material rodant consisteix, generalment, en vagonetes de dos eixos a 60 cm de separació, soles o combinades diversament segons el transport a efectuar Per a la tracció,…
Ralph Leonard Kirkpatrick
Música
Clavecinista i musicòleg nord-americà.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i…
Moldàvia 2014
Estat
El petit país situat entre Ucraïna i Romania va viure l’any 2014 amb una certa alarma, perquè els esdeveniments d’Ucraïna el van posar en el terreny d’una previsible evolució del conflicte Tant en els discursos de dignataris i de la premsa de Rússia, com en els mapes dels insurgents a Ucraïna, la unió de les terres de la Nova Rússia sud i est d’Ucraïna amb la Federació Russa haurien de permetre la incorporació del Transdnièster moldau a la nova entitat D’altra banda, Moldàvia va signar el 27 de juny l’acord de cooperació amb la UE, que, en el cas ucraïnès, havia estat l’inici…
corn

Corn
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Del llatí cornu (‘banya’), és, juntament amb trompa, un dels termes més importants en la denominació dels instruments de vent-metall.
Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar ‘tocar el corn’ Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta corno di bassetto i corn anglès La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina