Resultats de la cerca
Es mostren 2563 resultats
ètica de situació
Filosofia
Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
Tot i algunes temptatives anteriors, l’ètica de situació sorgí amb l’existencialisme i la seva accentuació de la historicitat de l’home, que fa impossible tota generalització essencial Suposà, doncs, una reacció contra l’ètica essencialista tradicional —ajustada a unes normes concretes com, per exemple, els deu manaments o a les exigències d’unes determinades virtuts— i contra la mateixa casuística en la mesura que dóna valor universal a diferents situacions i, malgrat la seva intenció, torna a caure en el moralisme que vol defugir En considerar cada situació concreta com a…
Pere Batlle i Huguet
Historiografia catalana
Arqueòleg, historiador de l’art i eclesiàstic.
Vida i obra Estudià arqueologia paleocristiana al Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma 1930-32, on es doctorà el 1933, i arqueologia i epigrafia romana becat per la Junta Superior de Ampliación de Estudios Fou director del Museu Diocesà de Tarragona i professor d’arqueologia i història de l’art del seminari des del 1933 L’any 1936 fou empresonat alliberat tot seguit, fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de la Generalitat de Tarragona 1937 i salvà l’arxiu privat del cardenal Vidal i Barraquer Fou vicepresident de la Societat Arqueològica 1940, comissari local d’…
Gabriel Agustí Rius
Historiografia catalana
Historiador.
Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la…
Vicent Marés i Martínez
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Fill de llauradors benestants, ingressà al Seminari de Sogorb i es doctorà en sagrada teologia Fou beneficiat de la parròquia de Sant Pere i Sant Nicolau de València des del 1650 fins al 1661, any en què prengué possessió de la rectoria del seu poble natal Posterioment ocupà importants càrrecs al bisbat de Sogorb, entre d’altres el de notari apostòlic, examinador sinodal, oficial de la Inquisició i visitador general de la diòcesi sogorbina És autor del llibre La Fénix Troyana epitome de varias y selectas historias, assi divinas como humanas, breve resumen de la población del…
Angola 2010
Estat
La celebració de la Copa d’Àfrica es va veure enfosquida per l’atac contra l’autobús en què viatjava la selecció de Togo al seu pas per Cabinda, al principi de gener L’atac, en què van morir dues persones de la delegació togolesa, se’l va atribuir una de les faccions del Front d’Alliberament de l’Enclavament de Cabinda FLEC, que reclama la independència d’aquest territori ric en petroli En senyal de dol, la selecció de Togo es va retirar del campionat, celebrat en uns estadis construïts per empreses xineses Uns quants dies després, el Parlament va aprovar la nova Constitució, que reforça els…
Joan Sol i Ortega

Joan Sol i Ortega
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Advocat, fixà definitivament la seva residència a Barcelona el 1874, i uns èxits professionals el dugueren aviat a la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència en 1876-77 i de l’Ateneu Barcelonès el 1878 A partir del 1883 presidí el comitè provincial del partit republicà progressista Fou regidor per primera vegada en 1885-89, en temps de Rius i Taulet, al qual féu costat per a l’organització de l’Exposició Universal de 1888 rebé llavors les primeres crítiques respecte a una possible conxorxa amb el partit liberal dinàstic Tanmateix, després de signar la Unió Republicana del…
Rabindranāth Tagore
Rabindranāth Tagore
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura
Música
Poeta, músic, pintor i filòsof bengalí.
Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…
Joan Givanel i Mas
Història
Erudit especialitzat en cervantisme, premsa catalana i teatre.
Començà les carreres de ciències, de farmàcia i de filosofia, que deixà per l’escultura Deixeble de Sangenís i Nobas, guanyà una primera medalla a l’Exposició Universal del 1888 Tornà a la Universitat de Barcelona on fou deixeble de Manuel Milà i Fontanals i destacà com alumne de l’erudit cervantí Clemente Cortejón, amb qui organitzà, l’any 1905, els actes del tercer centenari del Quixot El 1907 publicà la valuosa edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha Conservador, des del 1914, de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, publicà el catàleg de la…
Sebastià Janeras i Vilaró
Cristianisme
Orientalista i liturgista.
Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…
,
Hassan II del Marroc
Història
Rei del Marroc des del 1961.
Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina