Resultats de la cerca
Es mostren 4643 resultats
Harold A. Mooney

Harold A. Mooney
©
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Doctor per la Universitat de Duke 1960 i professor titular de biologia ambiental a la Universitat de Stanford, a Califòrnia Ha centrat el conjunt de les seves investigacions en l’anàlisi i avaluació de la degradació de molts dels ecosistemes, en el canvi climàtic i en els fenòmens mediambientals capaços d’esdevenir canvis en l’àmbit global Considerat un pioner de l’ecologia fisiològica vegetal, ha publicat nombrosos llibres i articles de la seva especialitat, molts dels quals destinats a conscienciar i implicar la societat pel que fa al medi ambient El 2007 fou guardonat amb el…
Joan París
Música
Cristianisme
Músic i eclesiàstic.
En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales
Maties Granja
Economia
Industrial.
Emigrà al Perú i, més tard, a Valparaíso, Xile, vers el 1862, a Cobija el 1864, i finalment s’establí a Iquique el 1866 Fou un remarcable comerciant i propietari, i des del 1870 concentrà els seus interessos econòmics en la indústria salnitrera Promogué la creació d’importants infraestructures, com el ferrocarril a la regió d’Aguas Blancas i el port a Caleta Coloso per a la comercialització del salnitre Està considerat com a un dels pioners i primers industrials d’Antofagasta Les seves explotacions arribaren a produir, anualment, 6 milions de quintars de nitrat i tenir 2 000…
Antoni Font
Cristianisme
Literatura catalana
Jesuïta i lexicògraf.
Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606
,
Jacme d'Agramont
Educació
Metge i mestre de l’Estudi General de Lleida (1345).
El 23 d’abril de 1348, davant els estralls provocats arreu per la pesta negra, dirigí als paers de Lleida una epístola amb el títol Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats , considerat com el primer text mèdic originalment escrit en català, en el qual ofereix una detallada explicació de la malaltia basant-se en pressupòsits de la filosofia natural i amb una forta complexitat astrològica, censurava per la manca de providències higièniques i indicava els mitjans per a preservar-se’n L’any següent, Agramunt fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà…
,
potència
Física
En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
Formalment, la potència és definida com la relació entre l’energia E o treball que bescanvia el sistema amb l’exterior i amb el temps t que dura el bescanvi, és a dir P=E/t Hom parla de potència instantània o de potència mitjana , segons que el temps considerat sigui infinitesimal o finit, respectivament Les unitats de potència emprades són el watt símbol W en el sistema internacional, el quilogràmetre per segon kmg/s en el sistema tècnic, l’erg per segon erg/s en el sistema cegesimal, i d’altres com el cavall de vapor i el cavall anglès
Gerrit Terborch
Pintura
Pintor holandès.
L’any 1634 entrà com a deixeble al taller de Pieter Molyn Des del 1635 al 1650 anà a Anglaterra, Itàlia, Alemanya i Madrid on estigué a la cort Considerat un dels pintors més importants dels anomenats mestres menors Retratista i pintor de gènere, conreà els temes íntims amb pocs elements Això fa que els seus quadres s’harmonitzin totalment mitjançant la llum, el color, les qualitats i l’estudi psicològic dels personatges L’habilitat a reflectir els detalls de les teles i els vestits — fet comú d’altres pintors holandesos — és un dels seus trets més característics
Pere Courtais
Literatura catalana
Poeta.
Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló Traduí faules de La Fontaine i de Florian
,
Iacopo Berengario da Carpi
Metge italià.
Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del…
Jan Baptista Helmont
Filosofia
Medicina
Metge, químic i filòsof flamenc.
Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum Ortus medicinae 1648
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina