Resultats de la cerca

Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995 Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població IUSSP Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline 1980, obra en què elabora la tesi que la…

Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…

Metge de professió, estudià també botànica, química, matemàtiques i filosofia A 22 anys començà a exercir la cirurgia i a 40 assolí el càrrec de primer cirurgià del rei, aleshores Lluís XV L’any 1744 esdevingué doctor en medicina i cinc anys després metge consultor del rei, i s’installà a Versalles, protegit per la marquesa de Pompadour Tenia ja més de seixanta anys quan conreà l’economia El 1757 conegué Mirabeau, poc després Turgot i Le Mercier de la Rivière, i més endavant Dupont de Nemours El primer i aquest darrer, juntament amb Le Trosne i Baudeau, foren els seus deixebles, formant un…

Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79 Consultor 1969 del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d’Economia i Finances Diputat al Parlament Europeu 1979-84, president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees 1979-81 Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l’aprovació de l’Acta Única Europea 1986, el Tractat de Maastricht 1992 i l’admissió de nous…

Durant la Primera Guerra Mundial encapçalà un comitè anglofrancès per a l’organització dels subministraments als aliats Participà en les conferències preparatòries del tractat de Versalles i en 1919-23 fou secretari general adjunt de la Societat de Nacions Durant la Segona Guerra Mundial, exiliat a Londres, fou assessor de De Gaulle i collaborà estretament amb els governs dels EUA i britànic Projectà el pla econòmic que, posat en pràctica el 1947, establí les bases de la reconstrucció de França a la postguerra Ja el 1943 declarà públicament la necessitat d’impulsar una organització europea…

Estudià a les universitats de Yale i Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on fou professor des dels 23 anys fins al final de la seva vida Després d’analitzar les relacions civil militars als Estats Units d’Amèrica, esdevingué famós qüestionant els teòrics moderns que sostenen que el progrés econòmic i social porta a l’estabilitat de la democràcia en els països recentment descolonitzats Mentre era conseller del Departament d’Estat durant el mandat de Johnson es mostrà partidari de bombardejar la població rural Vietnam del Sud per desplaçar-la a les ciutats, deixant així…

Malgrat ésser creat el 1909, de fet no adquirí una certa força fins el 1931 Després del juliol del 1936, intentà de definir l’actuació dels mestres davant la revolució Absorbí d’altres associacions de mestres el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000 S'organitzà en seccions, la més important de les quals fou el Sindicat de Mestres Nacionals A Catalunya hom creà un comitè regional Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, FCTE, organitzat a la fi del 1937 La influència del PSUC es reflectí en la política de mobilització creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de Cultura al…

En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’ EURATOM Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius tarifes externes comunes unió duanera, elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea ECU el 1979 Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern Consell i Comissió fins el 1965, unificats en el Tractat de Brusselles, pel qual es creà les…

Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar,…

És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i…