Resultats de la cerca

La masia o casa forta d’Ustrell era anomenada als segles XIV i XV com a Uyastrell o Uyestrell Les notícies sobre aquest mas són escasses i molt tardanes El 1324 n’era el propietari Guillem d’Uyastrell, el qual tenia el càrrec de batlle de la vila de Terrassa, encara que el 1325 fou substituït per Ramon Sabadia Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici

La primera referència sobre l’existència d’una casa o comanda dels templers a Perpinyà és de l’any 1180 La comunitat de Perpinyà era formada per sis o set frares i era la segona en importància al Rosselló després de la del Masdéu A més de l’església de Santa Maria i de la residència dels templers, al seu voltant hi havia un petit barri fortificat anomenat el Coronell Fou seu de l’arxiu reial dels reis de Mallorca

Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

Ares era un important nus de comunicacions entre el Pallars i la vall del Segre, i per allí passava una de les principals vies pirinenques Tenia antigament un recinte emmurallat format per set cases, del qual encara es conserva la porta d’accés La casa del capdamunt del poble més propera a l’església, cal Rei, era l’antic castell, però no hi ha dades sobre el seu origen A la part més alta del poble hi ha l'església de Sant Esteve

Situació i presentació El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’…

El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren…

Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament…

En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge ordinari amb…

A uns 3 m de la paret de tramuntana de l’església actual de Sant Martí de Llampaies va aparèixer una tomba excavada a la roca Aquesta sepultura, que era de tipus antropomorf, segurament pertanyia a una necròpoli d’una església primitiva Actualment, per tal de protegir aquesta tomba, ha estat colgada totalment amb una roca gran, de manera que hom no hi pot veure res Aquesta sepultura corresponia a un enterrament d’un adult Segons Joan Badia era orientada de SE a NW Tenia el cap gairebé quadrat, ben diferenciat a la capçalera, amb els angles força ben marcats L’…