Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
Santa Clara de Puigcremat (Graus)
Art romànic
Situació Façana sud de l’església, on s’observa una esvelta finestra en forma d’espitllera la porta és amagada per la vegetació ECSA - JA Adell L’església de Santa Clara és al cim d’un turó que domina la carretera de la vall de la Fueva Mapa 31-11 250 Situació 31TBG804780 S’hi accedeix, des de la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat el quilòmetre 38, cal prendre la carretera que porta a Panillo Aleshores, entre el quilòmetre 2 i 3, surt una pista, en mal estat, en direcció nord que puja fins al grup de cases de Puigcremat, centrat per l’església, perfectament visible JAA Història Res no…
Santa Maria i Sant Bartomeu de Bellmunt (Viacamp)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església situades al despoblat de Bellmunt Arxiu Gavín Aquesta església es troba a l’extrem de llevant del despoblat de Bellmunt, a migdia de Fet, a la serra de Savinós Té adossat un temple més modern Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir, des d’Estopanyà…
Els salaris i el règim salarial en el treball de la construcció
Art gòtic
L’escala de remuneració era molt àmplia en una obra i variava d’un ofici a l’altre, d’una activitat o d’una obra a l’altra Els treballadors rebien, en general, la paga el dissabte, per setmana vençuda En els períodes de poca activitat podia passar que els procuradors paguessin cada deu o quinze dies La unitat de base era la jornada, amb la mitja jornada com a submúltiple Només es comptaven les jornades completes, fins i tot en cas de força major Així, un treballador podia veure com se li treia un sou del salari si la pluja l’havia obligat a interrompre la feina En canvi, el procurador incloïa…
Refrigeració dels aliments
La majoria dels aliments frescos s’han de conservar a temperatures que oscillen entre 2 i 7°C, ja que dins d’aquest interval els processos metabòlics dels teixits i la reproducció dels microorganismes es produeixen tan lentament que, fins a un cert temps, els productes no s’alteren Precisament, els frigorífics o neveres casolanes permeten de conservar els aliments dins d’aquest interval de temperatures La temperatura interna dels frigorífics no és homogènia Les zones més properes al congelador són les més fredes i, en general, la temperatura oscilla entre 2 i 4°C En canvi, les zones més…
remuntar
Indústria tèxtil
Tornar a tenyir (una roba que ja ha estat tenyida) amb un colorant igual com el primitiu o diferent, per tal d’avivar-ne la tonalitat, augmentar-ne la intensitat o variar-ne el matís.
soldat
Soldat
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, bàsicament igual al llenguado, però més petit, d’uns 20 cm de longitud, i de color gris groguenc amb taques negres orlades de blanc.
De carn molt apreciada, és freqüent a les costes dels Països Catalans
progressió aritmètica
Matemàtiques
Progressió en què cada terme,
a k
, és igual a l’anterior,
a k - 1
, més una quantitat constant d
que és anomenada diferència
o raó
de la progressió:
a k
=a k - 1
+ d
.
Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 + n -1 d , i la suma dels primers termes, S n , és donada per la fórmula
divisió
Matemàtiques
Operació aritmètica, inversa de la multiplicació, que consisteix, donats dos nombres a (el dividend) i b (el divisor), a trobar un nombre c (el quocient) tal, que el producte bxc sigui igual a a
.
quadratí
Disseny i arts gràfiques
Peça de metall que té el cos de la lletra i l’amplada igual al cos, emprada per a separar dues paraules, i és alhora la unitat per a mesurar els quadrats i els espais.
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds