Resultats de la cerca

La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del qual la cavitat bucal comunica amb la…

La faringoscòpia és una prova senzilla efectuada habitualment en la diagnosi de malalties de la faringe, que consisteix en l’observació visual de l’interior d’aquest òrgan L’observació de l’orofaringe és efectuada directament, sense necessitat d’emprar dispositius especials Solament cal que la persona examinada obri bé la boca i mantingui la llengua relaxada Si en aquesta posició es fa el gest de pronunciar la lletra a, el vel del paladar s’eleva i la base de la llengua es deprimeix, la qual cosa facilita l’observació de l’orofaringe En la majoria dels casos, però,…

Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Dues mil persones es manifesten a Perpinyà per demanar l’oficialitat del català La manifestació ha estat convocada pel Comitè Català per la Llengua, una organització vinculada al Comitè Republicà, que aplega entitats de la Catalunya del Nord, la Bretanya, Euskadi Nord, Còrsega, Occitània i Alsàcia, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement oficial de les seves respectives llengües França és un dels pocs països europeus que no protegeixen les llengües minoritàries, i la seva constitució declara el francès única llengua oficial de l’Estat

Professor a la Universitat de Lisboa, es dedicà a les edicions de texts, a la història de la cultura medieval i a la història general de la llengua Edità la Crónica Geral de Espanha de 1344 1951-61 i estudià la llengua dels furs galaicolleonesos de Castelo Rodrigo 1959 En el camp de la dialectologia i de la geografia lingüística cooperà en les enquestes de l’ Atlas lingüístico de la Península Ibérica Publicà diversos treballs sobre àrees lexicals, i s’orientà cap a temes de sociolingüística

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre…

El ple de la Real Academia Española aprova una nova Ortografía de la llengua castellana El nou text, elaborat per un equip dirigit per Gregorio Salvador i que ha recollit els suggeriments de les 22 acadèmies de la llengua castellana d’Espanya, l’Amèrica Llatina i les Filipines, no modifica la doctrina general però introdueix reformes per a unificar els criteris d’escriptura Una de les novetats és la possibilitat de prescindir de l’accent gràfic en paraules que a Amèrica es pronuncien com a monosíllabs guión , país , etc

Hom podria distingir entre llei i regla considerant el primer terme com la formulació que resulta d’una recerca empírica de la realitat de les estructures d’una llengua mètode inductiu, i el segon, com el fruit d’una temptativa de producció d’un model lingüístic per a l’estructuració dels fets de llengua mètode deductiu En el darrer aspecte, el terme regla és bàsic en gramàtica generativa, que consisteix en una sèrie de símbols i en un conjunt de regles de producció, anomenades regles de reescriptura i de transformació