Resultats de la cerca
Es mostren 3830 resultats
declinació d’un astre
Astronomia
Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial.
És una de les dues coordenades del sistema de coordenades horàries i del de coordenades equatorials coordenada 2
grava
Construcció i obres públiques
Pedra reduïda a trossos petits (fins a un màxim de 8 cm de diàmetre) que hom empra en construcció per a afermar el sòl, per al formigó, etc.
Hom l’obté com a subproducte de les pedreres o per trituració de pedres més grosses
Las Cogotas
Prehistòria
Jaciment prehistòric pertanyent a la cultura dels castres, a Cardeñosa (Àvila).
Format per dos recintes adossats, l’envolta una grossa muralla de pedra seca Al seu davant presenta camps plens de pedres irregulars per tal de dificultar l’avançada de la cavalleria enemiga Desenvolupà dues fases culturals diferenciades, l’una, pròpia del bronze final, i l’altra, de l’edat del ferro Hom n'ha situat l’inici al començament del primer millenni aC, però aquestes dates estan en una fase de revisió perquè diversos indicis fan pensar que començà vers el 1200 aC A la darrera fase, que s’estén fins al s IV aC, pertany una important necròpoli d’incineració on han estat descobertes més…
Algaida

Municipi
Municipi de Mallorca, al SE d’es Pla, recolzat, al S, als massissos de Randa (543 m) i de Galdent (420 m), que el separen de sa Marina de Llucmajor.
La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc més de 1 000 ha de pins i alzines i la garriga unes 1 000 ha La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà cereals, ametllers, figueres i garrofers, mentre que el regadiu 22 ha es limita a horts familiars Predomina l’explotació directa En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i sostinguda La…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells…
Susanna
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 99 min., dirigida per Antonio Chavarrías Ocaña.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica AChavarrías, Barcelona GUIÓ AChavarrías FOTOGRAFIA Andreu Rebés Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Irene Montcada, Gilles Bressan MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Javier Navarrete SO Licio Marcos de Oliveira directe, Albert Manera estudi INTERPRETACIÓ Àlex Casanova Àlex, Eva Santolària Susanna, Saïd Amel Saïd, Rosa Gámiz Muntsa, Joan Dalmau Fouces, Jordi Sánchez Fèlix, Francesc Albiol Pelopoya, Núria Badia Dora ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 200996 Sinopsi A la Barcelona del 1990, Àlex, un representant de vins, està…
Els baguls del retorn
Cinematografia
Pel·lícula del 1993-94; ficció de 100 min., dirigida per María Miró González.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Antoni Baquer, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Gutiérrez Aragón, MMiró FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Juan Ignacio San Mateo MÚSICA Xavier Maristany SO Adolfo García, Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Marian, Jadeiya Baba Mohamed Nayat 1, Núria Rais Selma Nayat 2, Paulina Gálvez Dehiva, Muley Ahmed Melainin Ahmed, Ahmed Labbat Bachir, Deiba Bubacar Fàtima, Jalifa Sidi Azman Zein la mare, Mohamed Beissat Lauali, Jordi Dauder el pare, Montserrat Salvador l’àvia, Miguel Rivero Dávila…
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…
Campionat d’Europa d’Hoquei sobre Patins
Hoquei sobre patins
Competició internacional d’hoquei sobre patins disputada cada dos anys.
Organitzat pel Comitè Europeu d’Hoquei sobre Patins, la primera edició tingué lloc a Herne Bay Gran Bretanya l’any 1926 Barcelona fou seu de la competició en dues ocasions el 1957 i el 1979 La primera vegada que s’organitzà a Barcelona, la 23a edició del campionat, es disputà al Palau Municipal d’Esports entre el 29 de maig i el 2 de juny de 1957 Per primera vegada, s’organitzà independentment del Campionat del Món, fet que convertí Catalunya en la primera seu d’aquesta competició Hi participaren sis seleccions i Espanya obtingué el títol després de guanyar tots els partits excepte el darrer…
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor alternatiu amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina