Resultats de la cerca

Procedent del poble de Bassegoda Alt Empordà, a la primeria del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes Pertany a la primera generació Pere Bassegoda i Mateu 1817—1908, mestre d’obres, i contractista amb els seus germans paletes Bonaventura Bassegoda i Mateu i Josep Bassegoda i Mateu Fou autor, a Barcelona, de la casa Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya Són de la segona generació els fills de Bonaventura, Bonaventura Bassegoda i Amigó , Joaquim Bassegoda i Amigó 1854-1938, que fou…

Residí a Manresa, i cursà els estudis a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1757 Concorregué, el 1755, a una plaça de practicant segon a l’Hospital de la Santa Creu Més tard, el 1765 es presentà a unes oposicions al mateix hospital, on treballà i es feu càrrec de la sala de bressols o de desnonats Fou membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina El 1777 se’n anà a Amèrica Hi acompanyà, com a metge militar, juntament amb el doctor Francesc Puig, l’expedició del virrei Cevallos a La Plata, amb la finalitat d’evitar l’avançada portuguesa Autor prolífic, entre les seves obres cal…

La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la…

El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el castell de Boldú tingués un sacerdot per als serveis…

L’antic poble de Lomberres, avui despoblat, era situat en un lloc eminent i estratègic vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera Per la seva situació geogràfica, el castell de Lomberres, del qual no resta cap vestigi, defensaria el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana conquerida a la darreria del segle XI pel rei Sanç Ramírez Degué ser en els preparatius d’aquesta campanya, quan l’esmentat monarca donà en alou a Gombau Ermentz, el “ castrum quod vocitant Lomberres ” amb la meitat dels seus termes i pobladors el…

La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà…

L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un recinte que fa…

Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El…

Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi tornà,…

Era nebot de Lluís Serra Fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar i, després, de la seu de Saragossa El 1734 feu oposicions i guanyà el magisteri de capella de la catedral d’Àvila, en successió de Fermín de Arizmendi El 1744 es presentà novament a oposicions per a la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago, però el lloc, després d’una sèrie de vicissituds, recaigué en Pedro Cifuentes Oliac compaginà el càrrec de mestre de capella amb el de rector del collegi dels seises , si bé el 1750 hagué d’abandonar el càrrec per haver recriminat excessivament…