Resultats de la cerca
Es mostren 114270 resultats
brillador
Altres esports
Àrbitre dels campionats ocellaires, en les quatre modalitats existents: cant educat, cant silvestre, rapidesa i resistència.
La seva funció és controlar el cant dels ocells i puntuar-lo El conjunt de gàbies que es jutja a la vegada es denomina remesa Els brilladors o jutges de taula puntuen els ocells de totes les remeses, fins a arribar als finalistes en la denominada corona El cap de taula s’encarrega de controlar els temps marcats per la competició i d’atendre les possibles reclamacions
tempestat magnètica
Astronomia
Geologia
Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.
El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a la Terra d’un…
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells, com…
Santa Llúcia de Puigmal
Antic poble
Antic poble i parròquia del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses
Caudiers de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent, a les Garrotxes de Conflent, al límit amb el Capcir.
És accidentat, a l’oest, per la serra que separa les conques de l’Aude i de la Tet pic del Bastard, 2095 m pic de Castelló, 2045 m, i drenat per la riera de Cauders , afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils El bosc cobreix la part occidental del terme la migradesa de l’agricultura ha provocat el despoblament 2 h el 1982 del poble, situat al voltant de l’església parroquial de Sant Martí…
clarificador
Química
Aparell emprat per a clarificar un líquid, separant-ne les partícules en suspensió.
Segons el seu funcionament poden considerar-se de tres tipus clarificador per gravetat , clarificador centrífug centrifugadora i clarificador de filtre filtre Els clarificadors per gravetat, més usuals, consten d’un dipòsit, generalment de grans dimensions, per a aconseguir una producció elevada, i són proveïts d’un dispositiu rascles, vis sens fi, etc que remou els fangs i els transporta cap a la seva sortida Llur funcionament pot ésser per càrregues o continu aquest darrer sistema és el més emprat actualment Són adequats per a separar els sòlids lleugers finament dividits, com és ara els…
estructura de dades
Electrònica i informàtica
Organització i representació d’un conjunt de dades i de les relacions que hi ha entre elles.
Donat un mateix conjunt de dades, la decisió de quina estructura de dades s’usarà dependrà de la volatilitat i la funcionalitat de les dades Així, per exemple, un conjunt fix de dades es representarà amb una taula, mentre que si les mateixes dades són variables i de consulta freqüent segurament es representaran amb un arbre L’estudi i disseny de les estructures de dades usades és, per tant, un dels elements clau de tot sistema informàtic
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
dòmino
Jocs
Joc practicat amb 28 fitxes rectangulars, dividides en dues parts iguals, cadascuna de les quals porta marcats de 0 a 6 punts, tenint en compte totes les combinacions possibles des del doble blanc (zero punts) fins al doble sis.
El joc consisteix a anar collocant, després de repartides entre els jugadors, les fitxes per torn i d’una en una tot formant una filera, ja sigui en un extrem o en l’altre, de tal manera, però, que les parts de les fitxes que es toquen tinguin el mateix nombre de punts Quan un jugador no té la fitxa adequada li passa el torn guanya el joc aquell jugador que resta abans sense fitxes Si el número que figura a la part externa de la fitxa de cada extrem és el mateix i han estat jugades les set fitxes que el porten, la partida no pot continuar i hom diu que s’ha tancat el joc en aquest cas guanya…