Resultats de la cerca

Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…

Limitada al N pels darrers contraforts meridionals del Líban i de l’Antilíban, al S per la plana de Iezreel, a l’E pel riu Jordà i el llac de Genesaret o mar de Galilea i a l’W per les planes de Zabuló Les pluges, relativament abundoses de 500 a 800 mm anuals, hi afavoreixen l’explotació agrícola fruiters, tabac i cereals Un altre recurs és la pesca al llac de Genesaret La ciutat principal és Natzaret Arran de la conquesta israelita, restà dividida entre els territoris d’Ašer, Zabuló i Neftalí El 732 aC, Tiglath-Pileser III la incorporà a l’imperi assiri i en deportà una gran part dels…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1950 El 1954 se n’anà a Bolívia L’any següent es traslladà a l’Equador, on visqué del 1955 al 1958 Hi obtingué, aquest any, a Quito, la llicenciatura en filosofia, més tard es graduà en teologia a Lovaina Bèlgica, 1962 i, el 1967, es doctorà en lletres i ciències humanes a la Sorbona de París Tornà a Bolívia on fou director del Collegi de Sant Calixt 1968-73 i 1981-82 i, del 1989 al 1995, director nacional del moviment d’educació popular i d’acció rural Fe y Alegría, organisme que depèn de l’agrupació Vachay Wasi moviment educatiu promogut per camperoles El…

Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997, volum 6è de la…

La devoció al cor de Maria es desenvolupà principalment a l’edat moderna, i la promogueren diverses confraries, especialment l’Arxiconfraria del Puríssim Cor de Maria, fundada a París el 1836 Als Països Catalans fou especialment divulgada per Antoni Maria Claret, el qual n'instituí l’arxiconfraria a Vic 1848 i a Barcelona 1849 Aprovat, facultativament, el culte litúrgic per Pius VII 1805, Pius XII establí per a tota l’Església Catòlica la festa del Cor de Maria, que, des del 1970, se celebra el dissabte després de la solemnitat del Cor de Jesús Sota aquesta advocació mariana han estat…

La festa en hebreu pesaḥ és d’origen pastoral d’oferiment dels primogènits dels ramats, mentre que la dels àzims ja devia existir entre els cananeus, poble sedentari i agrícola La Bíblia les presenta ja unides, de manera que la Pasqua coincidia amb el primer dia dels àzims, és a dir, el 14-15 de nīsan , mes lunar entre març i abril Els texts de l’Èxode fan referència encara a una festa de pastors el cap de família sacrificava l’anyell i amb la sang untava els muntants de les portes després l’anyell era menjat ritualment La nova ordenació de Josies prescrivia el sacrifici i l’àpat a Jerusalem…

Fou creada l’any 1892 a iniciativa de laics catòlics amb el suport de l’Església de Barcelona i de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors La fundadora d’aquest orde, Carmen González del Niño Jesús, traslladà a Barcelona religioses de l’orde per tal de dur a terme l’obra Inicialment es féu càrrec d’infants ja acollits al barri del Raval, i pocs anys després, beneït pel bisbe Jaume Català , fou fundat l’Hospital del Nen Déu, que ocupà diverses seus fins que al 1923 hom construí un hospital propi al barri de l’Eixample de Barcelona Posteriorment obrí nous centres a Tiana Maresme, i el 1951 …

Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del departament d’Economia 1999…

Estudià, successivament, a l’Escola Municipal de Música de Sabadell i a la de Barcelona, centre aquest darrer on tingué per mestres A Nicolau, E Daniel i CG Vidiella El 1901 es traslladà a Madrid, on estrenà diverses sarsueles, entre les quals El chico de la portera 1901 i La tuna de Alcalá 1903 El 1903 viatjà a les Filipines i fou organista i mestre de capella de l’església de la Companyia de Jesús a la capital També collaborà en la fundació de l’Orfeó Català de Manila, que dirigí, i fou director d’orquestra de diverses companyies teatrals a les illes El 1913, any en què tornà a Catalunya,…

El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…