Resultats de la cerca
Es mostren 9638 resultats
Els afloraments de terrenys tardihercinians als Pirineus
Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els materials que s’hi troben…
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…
Els estudis ecològics
Història del coneixement ecològic El procés d’accés al coneixement L’ecologia, a diferència de la majoria de les ciències tal com les trobem formalitzades avui, no és fruit de la progressiva diferenciació i especialització al si d’un determinat camp del saber Més aviat resulta de la confluència i la síntesi de coneixements vinculats a ciències molt diverses i fins i tot d’altres que no són pròpiament científics D’altra banda, en part com a fruit de la diversitat de formacions dels estudiosos i en part de la mateixa diversitat dels medis i dels organismes, l’ecologia apareix —tant en el passat…
El turisme i la segona residència
El turisme i, en general, la demanda de recreació que comporta un canvi d’aires han esdevingut progressivament uns potents factors d’alimentació de l’economia catalana a partir de la segona meitat del segle XX, i han determinat una important especialització de Catalunya en la prestació de serveis turístics i de l’oci, fins al punt de convertir-la en una de les primeres regions turístiques europees El turisme ha representat per a Catalunya, com per al conjunt d’Espanya, un element de canvi econòmic, social i cultural de gran transcendència, que ha operat, però, en una situació política en què…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit de l’alta muntanya
Les singularitats de la protecció a muntanya Tant pels seus valors naturals i escenogràfics, com simbòlics i culturals, com per la situació de relativa marginalitat respecte a les economies nacionals de molts estats, els espais muntanyencs han estat tradicionalment els millors candidats per a la protecció Els primers parcs nacionals del món Yellowstone i Yosemite s’establiren en àrees de muntanya i són comptats els països que no han iniciat una política de protecció per alguna àrea muntanyenca Les zones muntanyoses són espais amb una diversitat elevada resultat de la combinació de factors com…
L’aprofitament dels recursos vegetals de la taigà
El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…
L'art de les avantguardes
Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,
Cervera
Vista aèria de Cervera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Segarra, al centre de la ribera de Cervera, estès a banda i banda del riu de Cervera o riu d’Ondara, damunt les plataformes estructurals de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Cervera, de 55,19 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km 2 , i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, cap del municipi homònim i de la comarca de la Segarra, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells Aquest any li fou agregat l’antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km 2 , del qual formaven part, a més del poble de la Prenyanosa, els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa i les caseries de…
Santa Coloma (Andorra la Vella)
Situació Vista general de l’església des de l’angle nord-oest JM Ubach Vista general de l’interior de la nau Es pot veure el singular sistema constructiu dels paraments de la nau i l’arc triomfal, amb bigues de fusta longitudinals que servien per a travar el reomplert de l’encofrat ECSA-Rambol Santa Coloma, església del poble de Santa Coloma d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, es troba a 970 m d’altitud, a pocs metres de la carretera general 1, a mà esquerra venint de Sant Julià de Lòria i en direcció a Andorra la Vella, parròquia a la qual pertany Situació x 1°30′00” — y 42°29”45” JFT…