Resultats de la cerca
Es mostren 1914 resultats
La biosfera de "Biosfera"
Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
premi
Art
Literatura
Sociologia
Reconeixement i recompensa al millor llibre, obra científica, acció, trajectòria, persona o entitat per part d’una comissió o jurat encarregat d’atorgar-lo.
Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió pública d’una obra o d’un creador, de l’altra, en…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…
Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació
Historiografia catalana
Entitats culturals i cíviques
Centre d’investigacions i estudis locals creat el 1948 per la Diputació de València amb el nom d’Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo.
La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…
,
Sant Pere de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, es dreça al bell mig d’un planell enlairat estès a la banda oriental del terme i molt proper al termenal d’Avinyó Long 1°55’18” - Lat 41°50’25” Vista de l’església amb la capçalera, a llevant, bellament ornamentada amb arcuacions i bandes llombardes La foto fou feta el setembre de l’any 1979 quan s’estaven acabant els treballs de restauració duts a terme per membres del FAES F Junyent-A Mazcuñan Panoràmica amb l’església des del cantó de llevant durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Per…
Sant Cristòfol de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure la façana amb el campanar, fruit d’una reforma duta a terme el segle XVII És una petita nau rematada, vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l’eix sensiblement desviat, que constitueix un exemplar singular dintre el conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya A Mazcuñan-F Junyent La capella dona nom a la petita barriada de Sant Cristòfol, situada a la banda nord-occidental del terme, delimitada vers llevant per les serrades agulles montserratines Long 1°49’09” — Lat 41°38’20” Hom hi pot anar per la carretera de…
Intel·lectuals castellans davant l’autonomia de Catalunya
M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…
La “Soli”, periòdic obrer
“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…
Gian Francesco Malipiero
Música
Compositor i musicòleg italià.
Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi, G Frescobaldi…