Resultats de la cerca

Situació L’església és situada a la banda del nucli poblacional, que constitueix l’agregat de Casau, petit poble enlairat, a 1103 m d’altitud, a la riba esquerrade la Garona, al cantó sud-occidental de Gausac Mapa 148M781 Situació 31TCH188308 L’accés a aquest poble es fa a través de la carretera que, travessant el túnel de Vielha, mena al Pont de Suert Poc després d’haver passat pel Parador Nacional de Turisme, hi ha, a mà dreta, el trencall que hi porta FJM-AMB Església L’església de Sant Andrèu és un edifici d’origenromànic que, com tants d’altres, acusa la incidènciad’un seguit de…

Situació Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII ECSA - A Roura Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 47′39″ N - Long 2° 22″ 55″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava de fundar-hi…

Situació Vista aèria de la capella i de les restes de l’hospital, mig amagades per la vegetació, construccions situades a 1 336 m d’altitud, prop del coll d’Ares ECSA - Camara JP Joffre L’edifici en ruïnes d’aquest hospital, amagat per la vegetació, és a 1 336 m d’altitud i a 3 km del coll d’Ares A la seva vora hi ha ben visible la capella hospitalera de Santa Margarida Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 22′ 32″ N - Long 2° 28′ 0″ E Des de Prats de Molló cal seguir la carretera D-115 en direcció al coll d’Ares Fets uns 10, 5 km es descobreix, a mà dreta i enmig d’uns prats, l’església abandonada…

Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can Abat, Xàmenes,…

La vila ducal de Montblanc és un dels millors exponents catalans d’organització d’un espai urbà en època gòtica Aquí, com era habitual, els mendicants també hi van erigir els seus respectius convents fora del recinte emmurallat Els franciscans van establir el seu a l’extrem meridional de la ciutat, al costat de l’inici de l’actual carretera comarcal de Reus Façana lateral de l’església conventual des de l’àmbit del claustre, ara totalment aterrat ECSA - GS El convent pertanyia a la custòdia de Lleida Les seves referències més antigues són molt ambigües i tan sols permeten confirmar-ne l’…

Rajola de terracota, obrada a Barcelona Aquesta peça funcional, datable al segle XIV, està decorada amb un floró central en relleu inscrit dins d’un medalló ©Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, núm inv 7710 – JPuig Des de l’època de constitució a Barcelona de la confraria de Sant Hipòlit, entre el 1402 i el 1404, quedaren establertes tres branques diferents dins de la producció de ceràmica els ollers, els gerrers i els rajolers Excepte els rajolers, els altres artesans normalment empraven el torn per a donar forma als atuells propis dels seus respectius oficis De vegades, però, també…

Introducció La nostra riquesa arqueològica no para de créixer perquè, any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual Algunes d’aquestes troballes procedeixen del saqueig illegal de jaciments i es posen a la venda a internet per això, la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va sollicitar una mesura pionera l’ordre d’allunyament per als infractors dels jaciments saquejats Prehistòria Excavació de la cova Freda de Collbató, al massís de Montserrat, durant la campanya del mes…

Bibliografia Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus , París 1688 Jaume Villanueva i Astengo Viage literario a las iglesias de España , 22 vols, Madrid-València 1803-52 Cl Devic i J Vaissete Histoire de Languedoc Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives , especialment vol II, ed Privat, Tolosa 1875 Joaquim Botet i Sisó Condado de Gerona Los condes beneficiarios , Girona 1890 Francesc Monsalvatje i Fossas Noticias históricas del condado de Besalú , 26 vols, Olot 1889-1919 Antoni Rovira i Virgili Història Nacional de Catalunya , vol III, Barcelona…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est Hom pot notar, a la capçalera, com encara es conserva una part de l’absis primitiu J M Melció L’església de Sant Joan és l’antiga parroquial església del poble de Sant Joan dels Balbs, pertanyent al municipi de la Pinya fins l’any 1970, que passà al de la Vall d’en Bas Es troba al cantó de ponent del pla de la Pinya Mapa 256M781 Situació 31TDG528694 Al quilòmetre 46,5 de la carretera de Girona a Olot per Anglès i Amer, hi ha, a mà esquerra, la carretera de la Pinya Poc abans d’arribar a aquest poble hi ha l’inici de la carretera asfaltada…

Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…