Resultats de la cerca
Es mostren 1931 resultats
Pere Escaparra i el Segon Mestre de Puigcerdà
Art gòtic
El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys…
Els priàpuls
Els priàpuls o priapuloïdeus són organismes vermiformes, de simetria bilateral fonamental, però externament radial Marins, habiten tant les zones costaneres com les grans profunditats Viuen enterrats als fons sorrencs o fangosos, on construeixen galeries mitjançant contraccions de la seva trompa, i només deixen sortir a l’aigua el plomall caudal per a la respiració Es nodreixen de partícules detrítiques i dels microorganismes que viuen al llot No presenten òrgans locomotors i per això es mouen únicament gràcies a les contraccions del cos i, sobretot, a la contractilitat de la trompa En el seu…
Síndrome de la mort sobtada del nodrissó
Definició És anomenat síndrome de la mort sobtada del nodrissó , mort en el bressol o mort blanca , un trastorn que es presenta de manera sobtada i inesperada, sense símptomes previs de malaltia greu, que ocasiona la mort del nodrissó sense que posteriorment se’n pugui detectar una causa aparent Causes i freqüència La síndrome de la mort sobtada del nodrissó constitueix la causa de mort més freqüent durant el primer any de vida, si s’exclouen les dues primeres setmanes després del naixement No s’han realitzat estadístiques exactes sobre la seva incidència en el nostre medi, però a nivell…
Els cefalòpodes
Els cefalòpodes són predadors fonamentalment adaptats a la vida pelágica, per la qual cosa llurs sistemes sensorial, nerviós i locomotor són complexos Alliberats de la vida bentònica, l’eix dorsiventral de llur morfologia externa correspon a l’eix àntero-posterior anatòmic així, el mantell i les estructures associades ocupen un extrem del cos oposat al cap, i la cavitat pallial ocupa la base del cos El nom de la classe és illustratiu però equívoc, atès que els tentacles, situats entorn de la boca i units per una membrana intertentacular més o menys estesa, són d’origen cefàlic i…
xuclar
Aplicar els llavis (a una cosa) de manera que l’aire exterior no pugui entrar a la boca i, llavors, fer una aspiració, especialment per treure’n el líquid o suc que conté.
sítula
Arqueologia
Vas metàl·lic, generalment de bronze, algunes vegades d’argila, en forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una nansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.
La decoració de les parets primer era repussada amb martell i més tard amb motlles hi ha sítules romanes amb incrustacions d’argent i pedres precioses Hom desconeix el lloc d’on provenen hom n'ha trobades a l’Imperi Mitjà d’Egipte, a Assíria, en les cultures villanoviana s VIII aC i de Hallstatt i en el món egeu En canvi, a la Grècia clàssica fou utilitzada l’hídria, en comptes de la sítula Els romans també la feren servir per a transportar-hi líquids, però, a més, li donaren un sentit religiós, fent-la servir per a contenir-hi l’aigua lustral en els sacrificis, i també la utilitzaren com a…
teló
Teatre
Tela gran, de l’amplària de l’escenari, la qual hom pot fer baixar i pujar i, abaixada, tapa l’escenari (teló de boca) o forma part d’una decoració (teló de fons).
eriçó de mar cor cendrós

Eriçó de mar cor cendrós
WORMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Zoologia
Equinoderm de la família dels espatàngids, ateny uns 4 a 5 cm de diàmetre, té el cos irregular en forma de cor, amb la boca desplaçada cap endavant i l’anus cap enrere.
L’aparell ambulacral és parcialment transformat i presenta a la cara superior una figura estrellada Té coloració grisa Habiten, enterrats, al fang o a la sorra, a bastant de profunditat
botzina
Tub en forma de con, que, acostat a la boca, permet de projectar la veu en una determinada direcció i que aquesta arribi més lluny que no ho faria sense el dit aparell.
Sant Nicolau dels Pontells
Medicina
Antic hospital situat a 1 626 m alt., al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat Era regentat per un sacerdot i uns donats El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948 És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i…