Resultats de la cerca

Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040,…

La notícia més antiga coneguda de la vila de Somont és de l’any 944 A partir d’aquí les mencions sobre el lloc es repeteixen en documents datats els anys 987, 1036, 1038 Somunte , 1047 Somont , 1051, 1053, 1057 Semonte , 1061, 1075, 1079, 1081, 1085, 1086, 1097 i 1114, en què s’esmenta la vila i el mas de Subtusmont La vila era situada al terme de Santa Maria de la Seu actualment aquest indret és dins del terme municipal d’Anserall, però a tocar del de Sant Feliu de Ciutat, ja que en diversos documents datats els anys 1009, 1040, 1057 i 1081, es vincula el topònim de Sant Julià amb el de…

L’església de Santa Coloma apareix citada per primer cop en un document de Carles el Simple de l’any 898 Pocs anys després, vers el 926, fou destruïda per una acció de tribus hongareses, que havien envaït les comarques gironines travessant els Pirineus De l’any 950 data la nova consagració de l’església a càrrec del bisbe Gotmar de Girona, després de la restauració empresa per Ènnec i el seu fill Giscafred En l’acta de consagració, que ens ha arribat gràcies a una còpia del segle XII realitzada pels monjos de Sant Pere Cercada, el bisbe Gotmar concedí a l’església els delmes,…

L’any 1122 trobem esmentat Ramon Dalmau de Medinyà Midiano , que devia ésser senyor d’aquest lloc, on segurament ja tenia un castell o casa forta El 1128 és documentat Artau de Medinyà, germà de Ramon Dalmau, en un conveni establert entre els comtes d’Empúries i els de Barcelona Durant tot aquest segle tenim referències de membres de la família Medinyà, però encara no n’hi ha cap del castell, tot i que hom pugui pensar que la seva construcció fou d’aquesta època El primer document que en parla és de l’any 1328, quan l’infant Joan vengué a Francesc de Sant Climent la jurisdicció…

El primer esment del lloc de Capafonts s’ha de cercar en la carta de poblament que el comte Ramon Berenguer IV va atorgar als habitants de Prades el 1159 Segons aquest document, el terme de Prades afrontava a migdia, en part, amb el terme de Capafonts La notícia més antiga sobre l’església parroquial de Capafonts és del final del segle XIII L’any 1279, el rector de Capafonz pagà 24 sous i 10 diners en concepte de dècima papal, i l’any següent 19 sous i 4 diners L’església de Capafonts, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe Fou església sufragània de Capafonts la…

La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és la vall d’Enviny i per…

La desapareguda església de Sant Martí de Seguís es devia situar prop de la vila d’Useu El lloc de Seguís constituí una de les primeres possessions del monestir de Gerri, i així apareix en el document datat el 807 de donació per part del prevere Espanell a Sant Vicenç de Gerri, d’aquesta mateixa església i tot el que tenia al terme de Corts i el lloc de Seguese superiore En els documents coneguts com els falsos I i II de Gerri i en la interpolació de l’acta fundacional s’especifica que la donació incloïa l’església i la vila de Sant Martí de Seguís, amb els vilars i les…

Antiga parròquia rural situada dalt la serra del Far o del Corredor, que és un sector de la Serralada Litoral És la part més alta i septentrional del terme, al peu de la pista que va del coll de Can Bordoi, en la carretera de Llinars a Mataró, al santuari del Corredor Es troba prop de Can Guinart, i l’edifici actual és d’estil gòtic tardà refet al segle XVI o a l’inici del XVII, de planta de creu llatina i un massís campanar adossat a la façana La documentació més antiga l’anomena Sant Andreu de Bona conjuncta entre el 1164 i avançat el segle XVI, i del Far o d’Alfar del 1630 en endavant nom…

Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ ecclesia…

D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere ”, amb el…