Resultats de la cerca
Es mostren 4044 resultats
Sant Joan de Llaberia (Tivissa)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquesta església, parròquia del petit nucli de Llaberia ECSA - J Bolòs L’església parroquial de Sant Joan Baptista és situada al petit poble de Llaberia, en un apèndix al nord-est del terme municipal Mapa 33-18 472 Situació 31TCF188508 Porta a Llaberia la carretera local TV-3111, que arrenca de la carretera C-233, entre Tivissa i Vandellòs CPO Història L’esment més antic d’aquesta església és de la darreria del segle XIII, en què apareix el capellà de Llaberia en la relació de les dècimes papals del 1279 i el 1280 A causa de l’antiguitat de la parròquia, el seu…
Coves o eremitoris de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació A l’espadat que hi ha a llevant de la casa monàstica de Sant Llorenç prop Bagà, sobre el Bastareny, encara, actualment, podem trobar diverses coves que cal relacionar amb el monestir Aquestes coves, bàsicament naturals, foren, però, aprofitades i adaptades per a servir de lloc d’habitatge Actualment, se’n poden estudiar, fàcilment, dues, encara que és molt probable que, en la zona d’horts que hi ha entre el monestir i el cingle, n’hi haguessin d’altres, ara colgades sota terra Aquestes coves figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
Julián Antonio Carrillo(-Trujillo)
Música
Compositor mexicà.
Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’…
instruments de percussió
Música
En la classificació convencional dels instruments, grup d’instruments que es caracteritza perquè el so és produït generalment colpejant membranes, plaques, tubs o barres i, de vegades, rascant o sacsejant.
Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…
Els sòls dels Països Catalans
Consideracions generals sobre els sòls dels Països Catalans Els inventaris i la cartografia Els inventaris i l’estudi de la distribució dels sòls en el paisatge són treballs encaminats a un millor coneixement del medi natural, els quals permeten determinar la seva potencialitat i serveixen de base per a la planificació del desenvolupament i l’ordenació del territori en general La importància atorgada per alguns països als mapes de sòls és elevada i ve d’antic Així, la memòria que s’illustra 1924 duu un exordi que diu "D’aquesta memòria se n’imprimiran 10 500 còpies, de les quals 1500 seran…
Casa Batlló

Aspecte interior d'una de les sales de la Casa Batlló
© Zina Seletskaya / Fotolia.com
Edifici modernista de Barcelona, construït per Gaudí i Cornet, Antoni entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló.
Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…
sal gemma

Halita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és…
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular pot ésser de…
diafragma
Fotografia
Obertura regulable d’una càmera fotogràfica, cinematogràfica, de televisió o de vídeo que permet de modificar a voluntat la quantitat de llum que travessa el sistema òptic de la càmera i que impressiona la pel·lícula, o que incideix sobre el tub d’imatge.
N'hi ha, essencialment, de dues classes el format per un disc giratori que té al llarg del seu perímetre un seguit de forats de diàmetres diferents, que corresponen a diferents obertures, i el format per una sèrie de làmines que se sobreposen en girar una anella, anomenat diafragma iris El diafragma pot ésser disposat davant, dins o darrere de l’objectiu i acompleix tres finalitats regula la quantitat de llum que passa per l’objectiu i impressiona la pellícula, fa passar els raigs de llum pel centre de la lent, i regula la profunditat de camp Hom indica l’obertura del diafragma mitjançant el…