Resultats de la cerca
Es mostren 4894 resultats
Manoll
Historiografia catalana
Revista publicada per l’Ajuntament de Sueca (Ribera del Xúquer) al març del 1979, de la qual tan sols aparegué un número.
La publicació, coordinada des de l’Arxiu Municipal de Sueca i en la qual escriviren investigadors i erudits vinculats a aquest arxiu, tenia el subtítol de Quaderns d’història i cultura Deixà d’editar-se quan la nova corporació local sorgida de les eleccions municipals democràtiques de l’1 d’abril de 1979 enllestí una nova publicació Quaderns de Sueca En l’únic número aparegut de Manoll hi collaboraren autors com ara Antoni Furió “Lluís Boil contra els Vilaraguts un procés a la València del segle XV”, Andrés de Sales Ferri “Datos para la Historia de Sueca en el 1500”, Francesc…
Gabriel Fiol i Mateu
Historiografia catalana
Historiador.
Ha centrat la seva investigació en la història local i la toponímia de Mancor de la Vall També ha collaborat en l’elaboració d’una bibliografia d’Inca, a més d’algun estudi sobre art i arquitectura islàmics a la comarca Entre les seves obres destaquen Arte árabe en Mallorca 1948, Mancor del Valle 50 años de vida municipal 1925-1975 1975, Mancor de la Vall carrers i places 1981, Aproximació a la bibliografia d’Inca Inca 1974-1980 1980, Mancor de la Vall imatges del passat 1986, Monografia de l’església de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall 1988, “Transcripció literal d’alguns…
Hans Sachs
Música
Meistersinger alemany.
Estudià a l’escola de gramàtica de la seva ciutat natal, i en acabar els estudis es feu sabater A continuació viatjà per tot Alemanya i finalment s’establí a Nuremberg, on assolí el grau de mestre sabater l’any 1520 Vers 1509-11 in gressà al gremi dels mestres cantaires local, que havia estat fundat al segle XV Sota la seva direcció, el gremi es convertí en un model a seguir per altres de la mateixa especialitat Es calcula que escriví unes 6 000 composicions poètiques, entre les quals figuren comèdies, tragèdies, poemes didàctics, poemes satírics, etc Creà tretze tipus diferents…
Oskar Nedbal
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia 'La bella…
Albert Martí i Galzeran
Música
Intèrpret de tenora català.
Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que…
dret tortosí
Dret català
Dret especial de la regió de Tortosa (l’antic terme general de Tortosa i algun lloc veí, com Ulldecona i Flix) recollit al darrer terç del segle XIII (Costums de Tortosa).
Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la quarta marital de la vídua a la qual el marit hagi…
Federació Espanyola d’Esports de Defensa
Boxa
Organisme precursor de la Federació Espanyola de Boxa.
Es constituí el 14 de gener de 1921 a la seu social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Els seus promotors foren el pioner de la boxa Ramon Larruy, el coronel G Pérez Acosta i Ricard Esmandía El seu Comitè Regional a Catalunya, el primer a formar-se a l’Estat, el presidí el mateix Larruy i fou l’encarregat de nomenar els comitès tècnics que reglamentaren la pràctica esportiva de la boxa i la lluita grecoromana Dues setmanes després de la creació de la federació a Barcelona, es constituí a Madrid la Federació Nacional i Regional de Boxa i Lluites, presidida per Emilio Bautista Durant…
Círcol de Reus
Entitats culturals i cíviques
Esport general
Societat cultural i recreativa constituïda a Reus el 28 de maig de 1852.
Creada per membres de les famílies adinerades de Reus provinents del clausurat Fomento de la Instrucción, fundat el 1841, i del Casino Reusense, una societat recreativa fundada el 1850 Des del 1920, l’entitat és propietària del Teatre Fortuny inaugurat el 1882, en el mateix edifici del qual hi ha la seu institucional, i també promogué la construcció del Teatre Circ 1920, ja desaparegut Fundà una secció de tenis el 1921 després d’installar en el seu local d’estiu, el Teatre Circ, dues pistes de tenis de mides reglamentàries Organitzà campionats fins que el 1933 es retiraren les…
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels…
vodú
© Fototeca.cat
Etnografia
Religió
Ritual popular dels negres de les Antilles, principalment d’Haití, i del S dels EUA, en bona part dansat, el qual normalment adopta formes extàtiques de possessió.
És originari dels cultes animistes del Benín Vodũ era considerat una divinitat o un esperit entre els fols, però entre els esclaus haitians, oficialment catòlics des de la segona meitat del segle XVIII hom els batejava sistemàticament al cap de vuit dies d’arribar, adoptà unes formes sincrètiques, mitjançant la fusió dels esperits d’origen africà amb els sants de l’Església Catòlica Celebració d'un ritual vodú Cada comunitat local té el seu lloc de culte, presidit per un houngan o una mambo, que és alhora sacerdot, guaridor, conseller i protector contra els embruixaments Els…