Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
El que cal saber de la conjuntivitis
Patologia humana
La conjuntivitis consisteix en la inflamació de la conjuntiva, la membrana mucosa que cobreix l’interior de les parpelles i l’exterior del globus ocular Pot ésser deguda a nombrosos factors com infeccions bacterianes o víriques, agents físics o químics, o reaccions allèrgiques Els símptomes més notables de la conjuntivitis són envermelliment ocular, tumefacció palpebral, secrecions de característiques variables segons el cas, sensació que hom té un cos estrany a l’ull, cremor i fotofòbia En general, la conjuntivitis és d’origen infecciós i es pot contagiar molt fàcilment Així, la persona que…
El que cal saber de l’espondilitis anquilosant
Patologia humana
L’espondilitís anquilosant és una malaltia inflamatòria crònica que afecta sobretot les articulacions de la columna vertebral i que, amb el pas del temps, hi causa anquilosament o pèrdua de mobilitat L’evolució de la malaltia és imprevisible En general, presenta períodes d’exacerbació, durant els quals provoca dolors intensos en la zona de les articulacions afectades, i períodes de calma, en què no es presenten molèsties De vegades, l’evolució s’atura espontàniament, i en d’altres progressa durant decennis i causa deformacions esquelètiques notòries que poden arribar a provocar limitacions…
marbre

Marbre
© Fototeca.cat-Corel
Mineralogia i petrografia
Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina, granular i de gra microscòpic.
Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en desús El…
ordalia
Història
Prova judicial de caràcter magicoreligiós destinada a palesar la culpabilitat o la innocència d’un acusat.
El nom anglosaxó ordāl ‘judici’ en palesa, si no l’origen, sí la popularitat a l’Europa central Les invasions germàniques n'escamparen l’ús a tot l’antic imperi Romà, on rebé també el nom de judici de Déu En la mentalitat primitiva, en què dret i religió es confonen, les ordalies constitueixen el judici per excellència, en el qual Déu mateix pronuncia la sentència a través d’una prova Revesteix també forma endevinatòria equival a l'oracle Hom demana a la prova, en aquest cas, pronòstics mèdics, oportunitat d’un vot, etc Malgrat la varietat de formes pròpies de cada poble, hom pot resumir-les…
La puntaire
Cinematografia
Pel·lícula del 1927-1928; ficció de 122 min., dirigida per Josep Claramunt i Mesa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA Barcelona,…
Espanya al dia
Cinematografia
Noticiari setmanal elaborat entre el 1936 i el 1939 per Laya Films, entitat dependent del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels quals es…
Fernando Ulloa
Cinematografia
Actor.
Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà…
Cesare Pavese
Literatura italiana
Escriptor italià.
La seva primera obra és una collecció de versos Lavorare stanca 1936 Tot seguint els novellistes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desillusionat D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els…
Otho Lloyd

Otho Lloyd
Fotografia
Pintura
Fotògraf i pintor d’origen anglès.
Nebot d’ Oscar Wilde i germà del poeta, anarquista i boxejador Arthur Cravan, passà la seva infància i adolescència a Anglaterra i a Suïssa Entre el 1901 i el 1906 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Ginebra Tres anys després es desplaçà a Alemanya, on visqué l’esplendor expressionista i on conegué la que fou la seva companya, la pintora Olga Sacharoff Tots dos marxaren a París cap al 1912 i formaren part activa del cercle d’artistes que es reunia al voltant de l’ atelier de la pintora russa d’avantguarda Marie Vassilieff Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Sacharoff i Lloyd fugiren…
Polisario
Història
Sigla del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyat al-Ḥamrā‘ i Río de Oro, moviment d’alliberament nacional aparegut al territori del Sàhara Occidental sota administració espanyola (1973).
Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979, ha hagut d’anar replegant-se a l’…