- La conjuntivitis consisteix en la inflamació de la conjuntiva, la membrana mucosa que cobreix l’interior de les parpelles i l’exterior del globus ocular. Pot ésser deguda a nombrosos factors com infeccions bacterianes o víriques, agents físics o químics, o reaccions al·lèrgiques.
- Els símptomes més notables de la conjuntivitis són envermelliment ocular, tumefacció palpebral, secrecions de característiques variables segons el cas, sensació que hom té un cos estrany a l’ull, cremor i fotofòbia.
- En general, la conjuntivitis és d’origen infecciós i es pot contagiar molt fàcilment. Així, la persona que n’és afectada no ha de compartir objectes personals, com ara tovalloles o mocadors, i ha d’evitar de tocar-se l’ull sa amb les mans contaminades.
- Mai no s’ha d’emprar un col·liri per a tractar la conjuntivitis fins que no se n’ha establert l’origen. Com que la inflamació pot ésser deguda a mecanismes diversos, els medicaments emprats en el tractament d’aquesta afecció poden ésser contraproduents quan s’apliquen en les inflamacions que tenen altres causes.
- Per bé que la conjuntivitis sol tenir una evolució aguda i guareix al cap d’un parell de setmanes sense provocar seqüeles, de vegades, sense un tractament adequat, pot esdevenir crònica, persistir durant mesos o anys, i provocar cicatrius que ocasionin alteracions visuals. Així, és sempre convenient de consultar el metge per tal que indiqui el tractament adequat. No és recomanable d’utilitzar medicaments que hagin estat prescrits per tractar afeccions similars en el passat.
- Per tal de pal·liar les molèsties de la conjuntivitis, es poden aplicar compreses fredes sobre l’ull. Igualment, per a evitar les molèsties degudes a la llum, hom pot utilitzar ulleres fosques.
- Una forma particular de conjuntivitis és la provocada per gèrmens que es contagien en l’aigua de les piscines cobertes. Les persones que hi són susceptibles poden evitar el contagi utilitzant ulleres aquàtiques protectores.