Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del conjunt de Sant Oïsme que palesa l’estratègica situació d’aquest castell i antic poblat, ara pràcticament envoltat per la cua del pantà de Camarasa ECSA - M Catalán Aquest castell és situat al cim d’una roca, al costat de l’església i del poble de la Baronia de Sant Oïsme —que en aquest cas ha perdurat fins a l’actualitat—, damunt de la confluència de la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall d’Àger, sobre l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG216520 La carretera del Doll que va de Balaguer a Camarasa i a Tremp hi passa pel costat JBM Història El…

Situació Restes més vistents d’aquesta fortalesa, consistents en un pany de mur de considerables dimensions, encarat a migdia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell s’encimbellen dalt d’un puig de 720 m d’altitud, entre l’església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-occidental del terme, enfront de la serra de Queralt Mapa 35-15391 Situació 31TCF737988 Actualment, s’hi pot accedir per una pista que surt de la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, passat Tous, a mà esquerra, que mena a Belltall A uns 2 km de Fiol —quan s’acaba la carretera…

Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…

Vertiginosa panoràmica dels espadats que tanquen pel nord la vall del riu Cérvol al capdamunt, s’hi aprecien els conreus abandonats del poblet de Bel JP Produccions La Tinença de Benifassà 12, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La Tinença de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, representa una de les zones de més difícil accés de tot el País Valencia És per això que actualment pot ser considerada com un dels paratges valencians més ben conservats Cal destacar les magnífiques àrees forestals que conté, d’una extensió i riquesa possiblement úniques Situada…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…

Situació Vista general de la torre, unida a un gran edifici modern F Baltà A la dreta del Llobregat la torre és situada a la part meridional del terme de Cervelló, prop de la Colonia Güell, a la terrassa fluvial que hi ha sobre l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat Mapa 36-16420 Situació 31TDF189798 Història El nom amb què es coneix la torre d’ençà del segle XVI, Salbana, és degut al fet que era posseïda pels Salbà, senyors de la Torre Salbana i de la seva quadra Antigament, però, la torre tingué altres noms El més antic, amb què és coneguda al segle X, és la Torre d’Eles segurament…

Situació La cova de les Ermites és al promontori que forma la petita península del cap de Norfeu, la qual separa la cala de Montjoi, al sud, de la cala Jóncols, al nord És al vessant de tramuntana del turó més alt, coronat per les restes de la torre de guaita del segle XVI que en caracteritza la silueta Aquesta cova s’obre en un marge de roca amb un replà al davant L’indret és enlairat uns 50 m sobre el nivell del mar, damunt la costa escarpada amb alts penya-segats, que limita per migdia la badia de Jóncols Mapa 259M781 Situació 31TEG209772 Des de la carretera o la pista de…

L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al costat de la ciutat grega i del poblat local dels…

Vila-seca i el port de Salou, sd AHC La Companyia Nova de Gibraltar es fundà a Barcelona l’1 de juliol de 1709, mitjançant un acord privat i sota la invocació dels sants Antoni de Pàdua, Aleix, Francesc Xavier i Francesc de Paula Els seus fundadors volgueren aprofitar la particular situació política que s’havia creat en el moment que, essent Catalunya aliada circumstancial d’Anglaterra en el bàndol dels Àustria durant la guerra de Successió a la corona espanyola, Gibraltar romangué a mans dels anglesos des del 1704 Com que no podien disposar de Cadis per la ruptura de Catalunya amb Felip V,…

Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…