Torre Salbana (Santa Coloma de Cervelló)

Situació

A la dreta del Llobregat la torre és situada a la part meridional del terme de Cervelló, prop de la Colonia Güell, a la terrassa fluvial que hi ha sobre l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF189798.

Història

El nom amb què es coneix la torre d’ençà del segle XVI, Salbana, és degut al fet que era posseïda pels Salbà, senyors de la Torre Salbana i de la seva quadra. Antigament, però, la torre tingué altres noms. El més antic, amb què és coneguda al segle X, és la Torre d’Eles; segurament aquest nom, Eles, és un antropònim. Als segles XIV i XV la torre i la quadra que centrava s’anomenaren de Cort o de Sacort.

La torre és esmentada l’any 992 en la venda del castell de Cervelló que realitzaren els comtes Ramon Borrell i Ermengol a Ènnec Bonfill, en esmentar els límits meridionals del castell: “in termine de Erapruniano vel in termine de ipso Lauro et pergit iusta ipsa turre de Eles et pervenit usque in flumine Lubrigado”. És a dir, els termes del castell de Cervelló confrontaven amb els d’Eramprunyà i amb els del Llor, on aleshores hi havia una torre del bisbe Vives de Barcelona i després anaven fins a la torre d’Eles i d’ací fins al Llobregat. Per la descripció del document no hi pot haver cap dubte a l’hora d’identificar aquesta torre d’Eles amb l’actual Torre Salbana. Segons el fogatjament de 1365-70 la quadra de Cort, dins el terme del castell de Cervelló, tenia 16 focs. La torre aleshores dita de Sacort pervingué als Salbà pel casament, a mitjan segle XVI, d’Elisabet-Joana de Montmany, senyora de Vilafortuny i de la torre de Sacort, amb Pere de Salbà i Escarit, germà del baró de la Bisbal del Penedès i senyor de Salbà. La torre restà en poder d’aquesta família fins a quatre generacions, quan la besneta dels esmentats, Maria de Rocabertí-Tagamanent i de Salbà (v. 1710) es casà amb Josep Galceran de Pinós, senyor de Santa Maria de Barberà. És, doncs, del temps que la torre era posseïda pels Salbà que degué prendre el nom de Torre Salbana, amb què la coneixem avui. El casal on s’adossa fou reformat dins l’estil neogòtic.

Torre

Vista de la torre circular, únic element romànic del conjunt.

F. Baltà

La Torre Salbana és una torre rodona romànica. Fa 4 m de diàmetre interior a la base i el gruix dels seus murs en aquest punt és d’1,90 m. Per tant, el diàmetre total és de 7,80 m. Té la porta antiga d’accés al nivell del segon pis i, just sota el seu llindar, el mur fa un graó i s’aprima una mica, igual que a la torre romànica de Benviure (Sant Boi de Llobregat), segurament perquè s’hi pogués subjectar amb major facilitat un trespol o forjat de separació entre pisos. Dins la torre s’observen altres nivells de separació, assenyalats només per la coloració del parament i per les rengleres d’encaixos per a les bigues del trespol deixats a la paret. Així, entre els baixos i el primer pis, o entre el segon i el tercer pis. Més amunt hi ha una volta moderna força plana, que deu correspondre a la restauració de la torre i de la casa, realitzada al final del segle passat en un estil medievalitzant. Exteriorment aquesta restauració es completà amb una falsa barbacana construïda, tot al volt de la part superior de la torre, amb maó vist, acabada amb merlets i sostinguda per un seguit d’arquets sobre permòdols graonats.

El parament d’aquesta torre és molt homogeni en tota la part antiga conservada, que gairebé arriba als 15 m d’alçada (en aquesta part antiga, interiorment hi ha tres pisos o nivells a més dels baixos). És format per carreus o petites llambordes col·locades en filades horitzontals, tot i que per la pròpia naturalesa del material, tan menut, això és força difícil d’aconseguir amb una absoluta regularitat. Exactament igual com a la torre rodona de Benviure, en algun sector, ací a la Torre Salbana visibles a l’interior, els carreus un xic més llargs s’han disposat inclinadament, sense formar, però, opus spicatum. A Benviure, com que això es fa a l’exterior, sembla que tingui una finalitat decorativa, que no és tan clara ací, on sembla que la motivació d’aquesta disposició del carreuat obeeix purament a raons constructives d’aprofitament de material.

Els pisos inferiors no tenen obertures. Al segon pis i orientada al NE s’obre la porta antiga, amb arc de mig punt en el qual es veuen les empremtes de l’encanyissat. Interiorment aquest arc dibuixa una forma escanyada. A l’exterior de la torre va ser revestit en un moment posterior (potser al segle XIII o encara més tard) amb dovelles de pedra ben tallades, la clau de les quals sobresurt una mica de la línia de l’extradós. En aquest mateix pis hi ha una finestra moderna (neogòtica). Més amunt hi ha, orientades a migdia, dues espitlleres, aparentment simples talls en el mur, amb petits carreus allargats fent de llinda i ampit. Curiosament aquestes dues espitlleres, situades molt a prop l’una de l’altra, sembla que estiguin arrenglerades al llarg d’una escala ascendent. Sota la falsa barbacana i sobre la finestra neogòtica s’obre una finestreta de mig punt, les dovelles i l’ampit de la qual revelen que segurament és una obertura moderna. També és modern, evidentment, el rellotge de sol de paret que hi ha a migdia. Adossada per ponent i per tramuntana a la torre romànica hi ha la casa, que s’ordena entorn d’un pati quadrat, amb naus als quatre costats. La torre és just a l’angle sud-oriental, sector pel qual resta totalment exempta, mentre que per la banda oposada té construccions, avui molt arruïnades, adossades. La casa va ser construïda al llarg de diverses èpoques. S’hi destrien, això no obstant, dos moments principals: el d’època gòtica (segles XIV-XV) i el de la reforma de la fi del segle passat en un estil que podríem anomenar premodernista. Ara bé, a més a més, alguns murs són notablement anteriors, com un de sota l’escala visible per la banda de la nau de ponent, amb carreus rectangulars, que podria ser romànic. La paret oposada d’aquesta mateixa nau ponentina, en la part inferior, té un parament molt clar d’opus spicatum, força gran i molt ben disposat. Aquest aparell preromànic podria ser una resta de la primitiva torre, la turre de Eles del segle X. La majoria dels altres murs són de tàpia, només es reservà la pedra per als arcs.

La Torre Salbana s’assembla notablement a la torre ja esmentada de Benviure, que també va formar una petita quadra, dins la parròquia de Sant Boi de Llobregat, torre que devia construir-se després del 1023 i abans del 1048, en què és mencionada per primer cop. També té una gran semblança d’aparell amb la torre de Sant Joan Despí; altres torres romàniques de la comarca, com la del castell de Collbató o la de Sant Just a la Penya del Moro, menors també de diàmetre, són construïdes amb carreus més grans, com la torre del Fusteret a Súria, o la de Coaner, totes dues a la comarca del Bages, datada al segle XI la primera i la segona a la primeria d’aquest segle. Per tot plegat, la datació que sembla més ajustada per a la Torre Salbana és l’atribuïda a la torre de Benviure, dins del segon quart del segle XI.

Bibliografia

• Pagès, 1992, en premsa