Resultats de la cerca
Es mostren 2392 resultats
La mucosa respiratòria
Anatomia humana
Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es compon…
La Veu de Catalunya
Portada del primer número de La Veu de Catalunya
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català que sortí a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.
La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…
A Barcelona
Literatura catalana
Poema èpic de Jacint Verdaguer publicat el 1883, conegut com Oda a Barcelona.
L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda que Verdaguer…
,
Les lemnàcies
Lemnàcies 1 Llentia d’aigua Lemna gibba a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència, formada per dues flors masculines que consten d’un simple estam i una flor femenina un pistil unilocular únic, envoltades per una petita espata aquestes inflorescències es disposen en cavitats de la part superior de la làmina foliar x 4 c secció del fruit amb les llavors x 4 2 Llentia d’aigua petita Lemna minor a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència x 4 c secció del fruit i placentació de la llavor x 4 Eugeni Sierra Les llenties d’aigua són herbes aquàtiques molt petites, d’estructura molt simple, en…
Gaig blau
Àrea de nidificació del gaig blau Coracias garrulus als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquest ocell és característicament estival només visita les nostres terres per efectuar la reproducció o com a migrador durant els seus llargs viatges cap als seus llocs d’hivernada que es localitzen al S d’Àfrica, o des d’ells Es troba com a nidificador local a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià, i només com a migrador irregular i escàs a les Balears no hi ha cap observació a Andorra És un migrador poc nombrós, que es detecta amb més freqüència a la primavera…
Ballester
Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…
Mussol
El mussol Athene noctua és probablement el més popular dels rapinyaires nocturns Recorda l’aspecte del xot, però no té "orelletes" i tot ell és més gros 20-21 cm i de color menys uniforme Les fotografies, fetes al Vallès Occidental, corresponen a un mascle adult a dalt i a una parella en el moment de la còpula a baix Oriol Alamany La situació d’aquesta espècie als Països Catalans és completament diferent, si considerem els territoris continentals, o bé les Illes Així el mussol és sedentari, nidificador i, en general, comú al continent, on té una distribució pràcticament contínua, a excepció…
Rat-penat orellut meridional
La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues, quasi de la…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…