Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

La literatura australiana no començà a assolir personalitat pròpia fins a mitjan s XIX Els intents anteriors, obra dels primers colonitzadors, s’insereixen plenament en l’òrbita cultural britànica Charles Harpur 1813-68 i, sobretot, Henry Kendall 1839-82 i Adam Lindsay Gordon 1833-70 foren els poetes a través del quals es produí la ruptura El darrer d’ells popularitzà la bus ballad ‘ballada del bus ', d’origen popular, que més tard fou cultivada per Andrew B Paterson 1864-1941 i Henry Lawson 1867-1922 D’altra banda i d’ençà del 1880, la nova literatura rebé una notable empenta amb l’aparició…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…

Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia Colarossi i li…

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Francesca Bonnemaison Barcelona, 1872-1949, pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili 1917 La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-36 Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter…

Vida i obra Fill de pare portuguès i mare castellana, s’educà a la cort reial a Madrid Emprengué la carrera militar dins de diverses formacions portugueses Intervingué en la repressió dels avalots d’Évora del 1637, potser com a agent del comte duc d’Olivares El 1639, enviat al front de Flandes, escapà al desastre espanyol de les Dunes En retornar a Espa-nya, fou nomenat assessor del marquès de Los Vélez en la campanya de sotmetiment de Catalunya des-prés de la revolta del juny del 1640 Participà en les accions menades per Los Vélez fins que, poc després de la revolta portuguesa de l’1 de…