Resultats de la cerca

Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i lluità per a…

Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963,…

Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G Ciampoli i G Rospigliosi Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio 1622 amb motiu de la canonització d’Ignasi de…

Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el 1595, exercí diversos càrrecs…

El seu pare fou sabater i campaner Fins a set anys cantà al cor de la catedral de Sant Fabià del seu poble, i posteriorment es traslladà a Roma, on fou deixeble d’E Rosati a l’Acadèmia de Santa Cecília El 1914 guanyà el primer premi d’un concurs de cant a Parma, i el mateix any debutà a Rovigo amb La Gioconda , d’A Ponchielli La temporada 1914-15 fou contractat per T Serafin per a cantar a Gènova, on obtingué grans èxits Posteriorment actuà a Nàpols, Palerm, Bolonya i Barcelona, on debutà al Liceu amb Mefistofele i La Gioconda la temporada 1916-17 El 1918 cantà Mefistofele a la…

Procedent d’una família humil, treballà en oficis diversos i, als setze anys, començà una carrera de model que la portà als Estats Units, on fou descoberta per Kirk Douglas, que rodà amb ella com a coprotagonista The Indian Fighter 1955, d’André De Toth Posteriorment treballà sobretot a Itàlia, i també a França Fou una de les actrius de cinema italianes més populars dels anys cinquanta i seixanta Entre els seus films més coneguts hi ha  Donatella 1956, de Mario Monicelli, pel qual rebé un Os de Plata al Festival de Berlín  Four Girls in Town 1957, de Jack Sher  Manuela 1957, de Guy Hamilton …

Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la…

Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…

Creà la companyia de teatre Strión Ha participat en pellícules com A Walk in the Clouds 1995, d’A Arau  Boca a boca 1995, de M Gómez Pereira  La camarera del Titanic 1997 i Volavérunt  1999, Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià, de JJ Bigas Luna  Yerma 1998, de P Távora  Hombres felices 2001, de R Santiago  El maquinista  2004, de B Anderson premi Barcelona a la millor actriu  La puta y la ballena 2004, de L Puenzo  Animals ferits 2006, de V Pons  Bosque de sombras 2006, de K Serra  Parlami d’amore 2008, de S Muccino  The Frost 2009, de F Audi  Gli sfiorati 2011, de…

Collabora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia 1985-92, allegoria del viatge en tren el projecte de torre a Herouville 1987, que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes 1987-91 i la…