Resultats de la cerca

Morfologia L’escurçó europeu Vipera aspis presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…

L’ànec griset Anas strepera , que sol veure’s barrejat amb l’ànec collverd Anas platyrhynchos , es reconeix principalment per la taca blanca de la part posterior de l’ala, molt més visible en vol, i per les plomes negres al final del cos La femella és difícil de reconèixer, si bé presenta, també, la taca blanca alar i la zona marginal del bec clara, com el mascle És un ocell petit ateny fins a 51 cm, i bellugadís, i pot submergir el cap sota l’aigua en moviments ràpids i precisos Oriol Alamany Al llarg de tot el territori, l’ànec griset presenta un estatus molt similar migrador escàs o nul…

Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es refereix a aquesta…

L’estanyol del Cisó, del sistema càrstic de Banyoles, mostra la capa de bacteris fototròfics anaeròbics del sofre Chromatium spp, que pot arribar a la superfície a causa de l’excés de sulfhídric i a l’absència d’oxigen Aquest petit estanyol a penes 500 m 2 de superfície és conegut pels limnòlegs de tot el món i va ser el punt de partida per a estudiar l’enorme diversitat microbiana de les aigües dolces dels Països Catalans Ricard Guerrero En l’estudi dels bacteris i els arqueus, l’avaluació de la diversitat microorganismes presents, la distribució heterogeneïtat espacial i temporal de les…

Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

L’any 1863 la societat Karr, Samà i Soler inaugurà una ferreria a la població de Vila-rodona comarca de l’Alt Camp Eren dos vila-novins i un enginyer francès L’impulsor de l’obra fou l’enginyer Eugène Karr, un personatge que havia estat director de ferreries a França i, després, vice-cònsol del seu país a Barcelona Era germà d’Alphonse Karr 1808-80 un periodista i escriptor força conegut a l’època i no tant després Eugène va ser el pare de Carme Karr 1865-1943, escriptora en català, una de les primeres veus femenines de la nostra literatura, directora de Feminal i collaboradora de La Veu de…

Josep Esteve i Thomas o Tomas va néixer a Torà Segarra Visqué uns quants anys a Guissona, tornà a Torà i l’any 1845 s’installà a Igualada La capital de l’Anoia estava en plena efervescència de la indústria cotonera La Igualadina treballava amb una de les primeres màquines de vapor introduïdes a Catalunya, i Vilà, Subirats i Companyia construïa la que havia de ser una gran fàbrica Al voltant d’aquestes dues grans empreses hi havia una gran quantitat de petits tallers de filadors i teixidors de cotó El 1848 Josep Esteve comprà una forta quantitat de cotó en floca i realitzà un gran benefici en…

El nom Bonaplata es troba en el centre de qualsevol història de la industrialització catalana L’aplicació del vapor a les màquines de filar i teixir cotó de l’empresa Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia el 1832 és una fita històrica i rica Salvador Bonaplata i Corriol Catalunya, la fàbrica d’Espanya, 1833-1936 , 1984 era l’hereu d’una família barcelonina de cotoners estampadors El seu germà Josep fou el creador de Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia Però Josep Bonaplata, el promotor d’aquesta empresa, pertany a la segona generació dels Bonaplata industrials cotoners La primera és…

Situació i presentació El municipi del Pont de Suert té actualment una extensió de 148,14 km 2 , després que el 1968 s’hi unissin els antics termes de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata Abans d’aquesta data, només tenia 12,7 km 2 El municipi afronta al N amb els termes de Vilaller i la Vall de Boí, a l’E amb els municipis del Pallars Jussà de la Torre de Cabdella i Sarroca de Bellera, al SE ho fa amb Senterada i al S amb l’extens terme de Tremp, tots dos també del Pallars Jussà A ponent, els límits resten formats pels pobles administrativament aragonesos de Sopeira SW, Bonansa W i Montanui W,…