Josep Esteve i Thomas o Tomas va néixer a Torà (Segarra). Visqué uns quants anys a Guissona, tornà a Torà i l’any 1845 s’instal·là a Igualada. La capital de l’Anoia estava en plena efervescència de la indústria cotonera. La Igualadina treballava amb una de les primeres màquines de vapor introduïdes a Catalunya, i Vilà, Subirats i Companyia construïa la que havia de ser una gran fàbrica. Al voltant d’aquestes dues grans empreses hi havia una gran quantitat de petits tallers de filadors i teixidors de cotó.
El 1848 Josep Esteve comprà una forta quantitat de cotó en floca i realitzà un gran benefici en pujar sobtadament de preu, com a resultat d’una de les oscil·lacions d’un mercat imperfecte, condicionat pel transport marítim, per la conjuntura econòmica i per la mateixa demanda dels industrials. Aquest benefici inesperat li obrí els ulls sobre les possibilitats econòmiques del comerç del cotó, deixà la indústria i es convertí en comerciant. Aquesta és la raó que la família transmetrà. En la seva decisió pot haver incidit també l’incendi provocat de la fàbrica de Vilà, Subirats i Companyia el 1848, i l’alta conflictivitat social d’uns anys en els quals els obrers protesten per la introducció d’unes màquines que els treuen feina.
El 1859, Josep Esteve s’instal·là a Barcelona, al carrer de la Barra de Ferro. La capital catalana era el centre del comerç del cotó, ja que les naus que el portaven atracaven en el seu port, en la seva immensa majoria. L’empresa es desenvolupà i consolidà. Trenta anys més tard es constituí Esteve i Companyia, amb participació de Frederic Nyssen i Gelabert com a soci.
Josep Esteve va tenir deu fills. Fou el darrer, precisament, el qui seguirà el negoci i el qui donarà el pas decisiu cap a la internacionalització de l’empresa: Ramon Esteve i Llovet.
Ramon Esteve i Llovet a les cascades del Niàgara el 1889 (De la Segarra a las Américas, 1989). La família Esteve passà de la indústria al comerç del cotó amb l’establiment d’una casa a Barcelona i una altra als Estats Units.
,
Ramon Esteve i Llovet va sortir viatger de mena. El 1888 —l’any de l’Exposició Universal de Barcelona— travessà l’Atlàntic en direcció als Estats Units. Visità Nova York i Savannah (Geòrgia) i és de suposar que ja tenia la seva idea, perquè al mes de març del 1889 constituïa la societat Roosevelt and Esteve, amb seu social a Nova York i una oficina a Savannah, en el Cotton Exchange Building d’aquesta ciutat del Sud. Ell n’era el soci majoritari. L’empresa es dedicà sobretot a l’exportació de cotó, però sense desaprofitar altres productes com el blat de moro o la fusta. Els seus clients seran sobretot catalans, però també industrials i comerciants d’altres països europeus i del Japó.
Ramon Esteve tornà a Barcelona al cap de vint mesos. En aquell moment la família tenia coberts els dos fronts comercials: el d’importació a Barcelona i el d’exportació a Nova York-Savannah.
El fundador morirà el 1901. El seu fill Ramon incorporarà a l’empresa quatre fills: Josep Maria, Lluís, Àngel i Xavier. Els donà dos consells: que fessin llargues estades als Estats Units i que es casessin amb catalanes. Tots quatre seguiren els consells paterns, feren de llançadora entre les costes catalanes i les americanes, i tornaren per casar-se.
Ramon Esteve fixarà la seva residència habitual a Guissona, des del 1900, mentre anava deixant la direcció de l’empresa en mans dels fills. Però això no li impedí ser un dels promotors, el 1903, del Centre Cotoner de Barcelona i el seu primer vice-president.
A Guissona s’hi construí una casa i es convertí, llavors, en el primer i principal promotor d’obres i projectes que afavorissin la població: el Sindicat Agrícola (1906), la Companyia d’Aigües (1910), la Hispano-Guissonessa de transports públics (1915). Roda el món i torna al Born.
En el front americà, el 1895, Lluís Esteve i Borrell obrirà una oficina a Nova Orleans, una ciutat que s’havia convertit en el principal punt de sortida del cotó procedent de Texas. El 1912 passarà a Galveston (Texas). El 1922 les dues empreses dels Esteve als Estats Units es fusionaran, constituint Esteve Brothers and Co. Ltd. El 1930 l’empresa establirà la seu a Dallas (Texas).
Paral·lelament el 1921 es crearà a Barcelona Comercial Esteve SA.
L’expansió internacional de la casa Esteve seguirà. Les principals fites són les següents:
- 1935: es constitueix Esteve Irmaos y Compañía Limitada, a São Paulo (Brasil), una empresa que s’estendrà des d’allí a l’Argentina i al Paraguai, i entrarà en la comercialització d’altres productes, com la soia.
- 1946: S’estableix a Mèxic Esteve Hermanos, SA de C.V., amb acció a tota l’Amèrica Central.
- 1967: La Companyia Esteve Irmaos crea una filial a Lausana (Suïssa) amb el nom Esteve SA.
Bibliografia
- Santaeularia i Pujol, J., De la Segarra a las Américas. Barcelona 1989.