Resultats de la cerca
Es mostren 97333 resultats
registració
Música
Art de combinar els diversos registres o jocs d’un instrument -especialment l’orgue- a fi d’aconseguir el timbre oportú en cada intervenció de l’instrument.
Per bé que el compositor pugui incloure certes indicacions de registració a la partitura, aquesta feina resta normalment a càrrec de l’intèrpret amb les limitacions, però, pròpies de cada instrument En l’orgue, la registració nasqué durant la segona meitat del segle XV en el moment que la filera fonamental del flautat se separà del plenum de l’orgue gòtic Blockwerk L’orgue monotímbric de l’Edat Mitjana començà a sonar amb ’diferències’ que anaren augmentant i variant, amb la inclusió de noves famílies de jocs A la darreria del segle XVI, els orgueners ja començaren a establir les primeres…
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de…
música d’Andorra
Música
Música desenvolupada a Andorra.
Música culta La vida musical andorrana és molt activa a tots nivells, i el país ha donat intèrprets de la talla dels germans Lluís i Gerard Claret Aquest últim és el concertino director de l' Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ONCA, creada el 1992 i que gaudeix d’un merescut prestigi La seu de l’ONCA és l’Auditori Nacional, a Ordino, inaugurat el 1991 El centre d’ensenyament més important del Principat d’Andorra és l’Institut d’Estudis Musicals El Conservatori d’Andorra disposa d’orquestres estudiantils i d’una big band Al llarg de l’any se celebren diversos festivals…
instruments de percussió
Música
En la classificació convencional dels instruments, grup d’instruments que es caracteritza perquè el so és produït generalment colpejant membranes, plaques, tubs o barres i, de vegades, rascant o sacsejant.
Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…
Miquel Ramon Ferrà i Juan
Literatura catalana
Poeta, assagista, crític literari i traductor.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…
Els istiofòrids: marlí
Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules la…
Els batracoïdiformes
Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…
Marmota
La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…
Fongs i biodeterioració del patrimoni artístic
Dirina massiliensis vista al microscopi estereoscòpic Josep Girbal L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cellulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen les conseqüències…
Repicatalons
El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…