La marmota (Marmota marmota) es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós (excepte el musell, que és clar), l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal. Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació. La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors. Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer. Les mesures corporals són les següents: 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu posterior, 26-30 mm d’orella; el pes és de 7-8 kg.
Glòria Jordán i Jordi Ruiz Olmo.
És un rosegador gran (pot mesurar fins 58 cm de cap i cos i pesar fins 7-8 kg) i d’aspecte pesant. És l’esciúrid més gran que hi ha a Europa (després de l’espècie congenèrica M. bobala). La seva morfologia general correspon a la dels rosegadors adaptats a una vida excavadora.
Biologia
Habita, generalment, a zones de pastura per sobre dels 1000 m d’altitud; freqüenta sobretot els voltants de zones rocalloses i de tarteres de grans blocs de pedra. És herbívora i s’alimenta de la vegetació herbàcia pròpia dels prats on habita. Eventualment, pot capturar petits invertebrats, però no es pot considerar que aquests formin part del seu règim alimentari normal. No necessita beure aigua, ja que la subministrada amb l’aliment sembla que cobreix àmpliament les seves necessitats hídriques.
És una espècie hivernant i la causa principal de la hibernació és la temperatura. La letargia és completa a partir dels 12° C i és més profunda entre els 10° C i els 5° C. Si la temperatura baixa més, l’animal es desperta una altra vegada. Des del punt de vista fisiològic, la temperatura ideal d’hibernació és entre 7° C i 9° C.
Al cap de dues o tres setmanes de la hibernació, la femella entra en zel i comença el període reproductor, generalment entre finals d’abril i principis de maig. La parada nupcial dura entre mig i un dia i la mateixa femella pot aparellar-se amb més d’un mascle el mateix dia. Algunes femelles poden reproduir-se després de la segona hibernació, altres després de la tercera i, fins i tot, de la quarta. En alguns mascles, s’ha observat la presència d’espermatozoides ja en el seu segon estiu. Presenten una gestació per any (d’uns 33 o 34 dies de durada) amb un nombre d’embrions que oscil·la entre dos i tres.
Corologia
La marmota és pròpia d’Europa i actualment ocupa àrees relictes i disjuntes. És autòctona, només, als Tatra, als Alps, a la part W d’Àustria i a una petita part d’Alemanya. Als altres llocs on habita actualment (als Pirineus francesos i espanyols, per exemple), ha estat introduïda. Als Països Catalans, la seva introducció ha estat recent.
Registre fòssil
Es considera que el gènere marmota va aparèixer a Amèrica del Nord durant el Pliocè, a partir de formes com Plesiarctomys. La diferenciació de l’espècie M. marmota tingué lloc durant la darrera glaciació.