Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…

Situació Vista aèria de la capella i de les restes de l’hospital, mig amagades per la vegetació, construccions situades a 1 336 m d’altitud, prop del coll d’Ares ECSA - Camara JP Joffre L’edifici en ruïnes d’aquest hospital, amagat per la vegetació, és a 1 336 m d’altitud i a 3 km del coll d’Ares A la seva vora hi ha ben visible la capella hospitalera de Santa Margarida Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 22′ 32″ N - Long 2° 28′ 0″ E Des de Prats de Molló cal seguir la carretera D-115 en direcció al coll d’Ares Fets uns 10, 5 km es descobreix, a mà dreta i enmig d’uns prats, l’església abandonada…

Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…

Situació El Roc de Peguera damunt el qual hi hagué installat el castell, avui esfondrat J Pagans-TAVISA Peguera és un petit llogarret d’una dotzena de cases, avui deshabitades, que s’escampen als peus de l’anomenat “Roc de Peguera” I és en el “Roc” on es pot veure encara un pany de paret de pedra que segurament constitueix l’únic testimoni visible del castell de Peguera Segons comenta Manuel Riu, és molt possible que aquest castell fos una simple torre forta i que fos abandonat ja en una data molt antiga Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…

Es pot afirmar sense sornegueria que el segle XIX és el segle del gòtic, ja que fou utilitzat abundantment a tot el món occidental, inclòs el nou continent Aquesta presència generalitzada de l’estètica goticista al llarg de gran part de la centúria permet mantenir que l’estil gòtic és el més característic del món vuitcentista Aquesta afirmació, gens exagerada, pot tanmateix semblar estranya, sobretot si tenim en compte que la història de l’art estableix que el gòtic correspon fonamentalment als segles XIII-XV Però la realitat no és aquesta No tan sols es continuaren construint edificis gòtics…

Situació Detall del mur de llevant d’aquesta fortalesa, on s’aprecien els seus diferents rengles d’espitlleres ECSA - A Roura Les impressionants ruïnes del castell de Rodés s’alcen al vessant de migdia del puig on s’assenta la població de Rodés, situada a 210 m d’altitud, a la dreta de la Tet, i a l’extrem de llevant del Conflent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar a Rodés s’ha d’agafar la carretera N-116, venint de Perpinyà i d’Illa, i un cop passat el coll de Ternera cal agafar, a la dreta, la carretera D-16 que en 1 km de recorregut porta a Rodés Un…

Situació Façana del palau senyorial dels Ardèvol, reconstruïda a partir del 1955 amb els carreus de l’antic edifici i al mateix indret on fou erigit ECSA-J Bolòs Actualment la façana d’aquest palau es conserva reconstruïda al carrer del Carme de la vila de Tàrrega Fins el present segle, aquesta façana era situada en un edifici construït en aquest mateix carrer i indret —en època medieval anomenat d’en Falcó—, al costat de la capella del Corpus Christi JEM Mapa 33-15 389 Situació 31TCG452125 Història La construcció d’aquest singular edifici del romànic civil català és deguda a la família dels…

Bibliografia Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus , París 1688 Jaume Villanueva i Astengo Viage literario a las iglesias de España , 22 vols, Madrid-València 1803-52 Cl Devic i J Vaissete Histoire de Languedoc Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives , especialment vol II, ed Privat, Tolosa 1875 Joaquim Botet i Sisó Condado de Gerona Los condes beneficiarios , Girona 1890 Francesc Monsalvatje i Fossas Noticias históricas del condado de Besalú , 26 vols, Olot 1889-1919 Antoni Rovira i Virgili Història Nacional de Catalunya , vol…