Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…
períbol
Arquitectura
En l’antiga arquitectura grega i romana, espai clos situat al voltant d’un temple o d’un edifici.
eminentissimus vir
Història
Títol donat al segle II aC a importants membres de l’administració romana (prefectes, governadors d’algunes províncies, etc.).
triumvir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones (triumuiri o tres uiri) que formaven una comissió o associació.
No pocs aspectes de la vida política, administrativa, social, jurídica i religiosa de Roma es regien per aquest procediment collegiat Alguns dels collegis eren permanents, entre els quals els triumuiri capitales , destinats a assistir els magistrats de la justícia, guardar les presons i fer acomplir les sentències criminals els triumuiri monetales , destinats a dirigir la fabricació de la moneda els triumuiri mensarii , destinats a regir les operacions bancàries de l’estat i els triumuiri epulones , destinats a preparar els banquets sagrats en honor de Júpiter Capitolí i, sota l’Imperi, a…
Licínia
Gens romana d’origen plebeu, oriünda de territori etrusc, que representà un important paper polític en la Roma republicana.
Un membre seu, Gai Licini Estoló s IV aC, tribú de la plebs 376-367 aC, és l’autor de les lleis licínies , aprovades malgrat la resistència dels patricis 367 aC, en les quals hom donava accés als plebeus al consolat, era creat el pretor i regulat l’aprofitament de l' ager publicus De les nombroses branques que originà la família Licínia, en són les principals la dels Crassos i la dels Luculla
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
majorina
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana de bronze, la més gran de les encunyades a conseqüència de la reforma de Dioclecià (297).
Substituí l’antic sesterci També és anomenada pecúnia major
Creences populars i religió oficial. El culte a l'emperador
Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren…
castell de Santa Àgueda
Castell
Antic castell del municipi de Ferreries (Menorca), que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou…
Nicea
Ciutat
Ciutat de Turquia, al il de Bursa, dins l’antiga Bitínia, a la ribera del llac de Nicea, uns 50 km al SE de Constantinoble.
Fundada el 316 aC per Antígon Monóftalmos amb el nom d' Antigonea , fou engrandida per Lisímac, que l’anomenà Nicea en recordança de la seva primera muller Nus de comunicacions important a l’època romana, fou embellida i fortificada pels diversos emperadors Solimà la conquerí el 1078 però, alliberada pels croats 1097, el 1204 passà a ésser seu de l' imperi de Nicea De bon principi tingué un bell traçat arquitectònic i posseí esplèndids edificis públics gimnàs, acròpolis, teatre, temples, basíliques i mercats i oficials palau imperial, renovat per Justinià Seu episcopal, resten…